Pólvora berguedana

Francesc Ribera Titot té una capacitat inesgotable per reinventar-se. Novament al capdavant dels ressuscitats Brams, el músic berguedà s'ha empescat un espectacle en què revisa el repertori del grup al costat de la Banda de l'Escola Municipal de Música de Berga. El projecte es va presentar dijous al CAT de Gràcia, per on van passar fins a quaranta instrumentistes capitanejats pel guitarrista David Rosell i per un Titot de verb tan irònic i punyent com sempre.

El recital va començar fred, amb el públic assegut en butaques i lluny de la barra del bar, cosa rara en un concert de Brams. El grup va recupera algunes peces gairebé inèdites en viu, com ara la musicació de Martí i Pol Aquesta remor que se sent i les internacionalistes Nena de Nicaragua i L'home de Kigali. De mica en mica l'ambient es va anar escalfant: en la segona part del concert hi va haver espai per a cançons del seu recent disc Oferta de diàleg. Un secret que t'havia de dir i, sobretot, Un regal de la història i Salvem els pronoms febles van suposar una injecció d'energia.

No hi ha a la Catalunya central gaire tendència a les bandes amb abundància d'instruments de vent, més arrelades al País Valencià i a les Terres de l'Ebre. Berga, però, n'és una excepció i la raó cal cercar-la en un esdeveniment: la Patum. Això va notar-se especialment en la fase final del concert, reservada als clàssics. L'èpica Vull per demà, Sóc d'un país i L'últim tirabol van ser les peces més aclamades d'una nit que va concloure amb picades d'ullet a l'imaginari patumaire: el pasdoble Pólvora i l'himne festiu La plaça van posar punt i final a un experiment reeixit. Li queda res per inventar, a en Titot? Segur que sí.