Rescat del mas de Franqueta

Ara que estem tot el sant dia parlant de rescats financers, també hi ha altres rescats, com el del món camperol, muntanyenc i ramader dels Ports, a la Terra Alta i del Baix Ebre. Això és el que ha fet Vicent Pellicer, en un llibre magnífic d'humanitat i sabor terral titulat simplement El mas de la Franqueta, publicat a la col·lecció Narrativa de Cossetània Edicions.

Pellicer (Valdealgorfa, Baix Aragó, 1956), professor de català, poeta i narrador, és un caminador entusiasta de la serralada dels Ports, que ha plasmat en multitud de llibres, articles i reportatges gràfics. Ara –després d'haver documentat llargament les fonts, coves, contalles, fauna i flora i les moltes rutes que poden fer-se en aquest extens espai natural– s'ha fixat en la humanització d'aquest espai (que fins fa cinquanta anys va ser intensa), rescatant-nos la història secular d'aquest mas de la Franqueta, al terme d'Horta de Sant Joan, contada per un dels seus últims supervivents, el senyor Miguel Coma Llombart, de 84 anys, que el 2003 –en tancar per sempre la porta del mas– va posar fi, igualment, a una història familiar de pagesos, pastors i artesans que remunta ben bé fins a finals del segle XVIII. El llibre, amb sàvia conducció literària de Vicent Pellicer, és una delícia a tots els efectes: a través de la veu de Miguel Coma, el seu protagonista, transcrita en el català dialectal tortosí, penetrem en el secret de les formes de vida que s'han desenvolupat històricament en el centenar de masos habitats que hi havia fins fa poc escampats per aquestes muntanyes.

Miguel Coma recorda, amb emoció i enyorança, la intensitat del que va viure, amb els seus germans i pares, com a pastor, hortolà i home de bosc, des que va néixer en aquest mas, el 1928, fins fa pràcticament deu anys. També es refereix als records que llegaren avis i besavis, una història familiar d'aquest mas de la Franqueta, començada a habitar amb homes i dones provinents del Matarranya (Fontdespatla i Pena-roja de Tastavins), així com la relació –sempre fraternal i d'ajuda mútua– que s'establia entre els masos, per més distanciats que estessin, durant els temps sempre difícils de la nostra història.

Així, doncs, a través del mas de la Franqueta i de la nissaga familiar que l'ha anat habitant, aprenem una quantitat enorme de coses que ens poden ser útils per als temps atribolats d'avui: el sentit del treball útil, la solidaritat i l'autosubsistència; el reaprofitament i el valor de les coses; el valor també adequat del diner i aquella digna austeritat assenyada que fa viable la pròpia vida i la vida del que ens volta: dels arbres als animals, de l'aigua a l'aire i de la terra al cel. També hi aprenem, recuperant-la, la llengua de la saviesa popular, rica per lligada a la natura, una llengua que, amb les seves expressions, és un autèntic retaule de comportament moral. Davant de tants textos que es recargolen literàriament sobre si mateixos, deixant poca substància humana, aquests de Vicent Pellicer, prestant la veu a aquest home natura del mas de la Franqueta, són una alenada d'aire fresc enmig de tanta circumval·lació tecnològica.

El volum es presenta dissabte vinent, dia 7, a l'Ecomuseu d'Horta de Sant Joan (a les 18 hores), amb la presència de Miguel Coma, l'últim habitant del Port.