el repunt
Selmella i els castells del Gaià
«La inversió en el patrimoni cultural és una aposta de futur que a altres llocs ha revitalitzat l'economia sense haver de vendre o malmetre el territori»
En El Punt de dilluns apareixia la bona notícia segons la qual l'església de Selmella finalment ha trobat el desllorigador que li permetrà deslliurar-se de l'imminent destí al qual inexorablement estava destinada –si no hi ha una ràpida i contundent intervenció–, que no era altre que la ruïna total. Selmella és un despoblat del municipi del Pont d'Armentera situat sota mateix del castell del seu nom. Un indret d'una bellesa singular, d'una mirada extraordinària cap al Camp de Tarragona des d'un privilegiat balcó al bell mig de les Terres del Gaià. Un indret també de malviure –en les condicions d'abans–, d'on per això en devien fugir els seus darrers habitants cap al primer terç del segle passat.
La recuperació de l'església de Selmella, així com la consolidació de les restes del seu castell –que es genera any darrere any en les campanyes d'excavacions estiuenques que s'hi efectuen–, pot proporcionar al lloc una nova vida, un nou sentit a l'indret.
Ara justament fa deu anys es presentava la guia Els castells del Gaià, primer volum de la col·lecció Les Guies de l'IEV, coeditada per Cossetània Edicions, l'Institut d'Estudis Vallencs i el Centre d'Estudis del Gaià. La guia posava damunt de la taula el coneixement d'un valor patrimonial singular situat a l'entorn del territori del Gaià. No era una simple estratègia de promoció turística, sinó un potent i exhaustiu inventari de construccions castrals per conèixer, però també era un punt de partida per potenciar globalment el conjunt, una incitació a l'actuació damunt de l'herència patrimonial rebuda, per consolidar-la, per estudiar-la, per condicionar-la i promoure-la. Seria fals no reconèixer que durant aquesta dècada s'han fet coses importants. Inversions i intervencions concretes en alguns castells o projectes esperançadors en d'altres. Però falta encara una visió global potent, de dalt a baix, d'Aguiló a Tamarit. Tenir al cap el conjunt des de les administracions territorials que hi poden tenir responsabilitats, apostar-hi en la concepció d'un tot, i si és possible en la inversió continuada. En les actuacions locals, focalitzades en elements concrets, no seria bo tampoc perdre la perspectiva global. Un element potencia l'altre, i el fet individual de cada un dels castells del Gaià no es pot entendre sense la dimensió global del conjunt.
Els castells del Gaià reforcen els valors patrimonials de molts ordres que les Terres del Gaià contenen. Uns valors que ben administrats podrien generar riquesa econòmica, ordenada, equilibrada i arrelada en el territori. D'exemples semblants n'hi ha prous, de llunyans i de propers. Les Terres del Gaià poden continuar sent un respir relaxant, prop de les condensacions urbanes del litoral, la de la costa i la de les ciutats de Tarragona i Reus, prop de la gran dimensió de la industria química del Camp de Tarragona, o de la pressió que per llevant ve de l'àrea metropolitana barcelonina. Però per fer-ho cal dignificar i defensar tant com sigui possible aquests valors. La inversió en el patrimoni cultural és una aposta de futur, que a altres llocs ha revitalitzat l'economia sense haver de vendre o malmetre el territori.
