Aljub presentà el seu últim treball “en minúscules” a La Casa Cantonera d'Algemesí
El grup és capaç de crear un espai oníric al seu voltant a base de recursos plàstics i gràfics que subratllen les melodies
La Casa Cantonera va acollir la presentació de l'últim disc del grup de música valenciana d'arrel Aljub, fundat l'any 2002 per l'algemesinenc Joansa Maravilla.
“En minúscules” és el títol d'aquest nou treball, que traça un camí sensorial cap a les vertaderes alegries diàries, aquestes que passen gairebé sense que ens adonem i que, en realitat, donen sentit a la vida.
L'agrupació, que compta amb altres treballs com ara Escarbant en la memòria(Cambra Records, 2004) Afluències (PICAP, 2009) o Portes (PICAP, 2010), ha anat guanyant-se amb el pas dels anys un merescut prestigi com una de les propostes més sòlides i virtuoses dins del seu gènere.
Amb un punt de partida que pren les lletres tradicionals valencianes (majoritàriament romanços i cants de batre), Maravilla construeix noves melodies amb reminiscències a la música medieval i nord-africana, tot recuperant instruments que actualment han caigut en desús, però que han estat presents al País Valencià en algun moment o altre de la seua història.
Durant més d'una hora, l'agrupació va transformar el corral de la Casa en un espai oníric. A les seductores melodies que ens transporten a altres temps s'hi van afegir les magnífiques il·lustracions de Francis Bartual i la cal·ligrafia d'aire aràbiga de Joan Paredes, ambdues projectades al rerefons i acompanyant les noves composicions del disc.
De la mà d'aquestes tonades d'arrel, la veu de vellut de Josep Pérez, el vent d'Andrés Belmonte i la corda d'Àlex Cesarini, el públic va poder viatjar per aquesta col·lecció personal d'anònims essencials, sense oblidar una reivindicació a un dels essencials més maltractats aquests darrers dies: les nostres muntanyes, “desfetes i trencades”, tal i com les descriu a una de les seues composicions el músic algemesinenc.
Un disc ben complet, dissenyat sota el guiatge de Joanra Estellés, creatiu de La Casa Cantonera, que inclou d'altres títols tan suggeridors com ara “Apologia de la disbauxa”, “Ara és el moment” o “La meua caòtica col·lecció d'anònims essencials” i fa un homenatge a aquestes petites subtileses que, tot i tindre un punt de partida personal, ajuden a veure reflectides experiències generalitzades.