Bob Dylan reconquereix Cap Roig
Matem-ho ràpid: ni va dir bona nit ni va donar les gràcies (sí, però, que va acceptar amb elegància una rosa que una espectadora li va donar havent acabat el xou). Més enllà d'aquest detall –sempre tan comentat a les platees dels llocs on actua–, Bob Dylan va impartir ahir una lliçó de saviesa i bon gust al Festival de Cap Roig, on va oferir un concert de vibracions semblants a les del recital que hi va protagonitzar ara fa sis anys, tot i repetir només quatre cançons del repertori d'aquella nit del 2006.
Malgrat les dificultats d'una part important del públic per accedir al recinte, Dylan va pujar a l'escenari amb puntualitat rigorosa i, durant una hora i cinquanta minuts, sòbriament vestit i amb el seu clàssic barret, acompanyat d'una banda tan fina com sempre, va jugar de manera astuta amb disset de les cançons del seu inabastable repertori, la major part dels quals abordades des del piano a un racó de l'escenari i, només en el cas de Simple twist of fate, amb una guitarra a les mans. Vam sentir, al principi, Leopard-skin pill-box hat, To Ramona i Things have changed, tot constatant just després amb Tangled up in blue –crua, alentida, estripada– que qui va als seus concerts disposat a taral·larejar les cançons del bard, les passa magres. Dylan continua deconstruint el seu repertori, tot aplicant-hi una mirada sàvia i encisadora, salpicant-lo amb tota mena d'estils de la música popular nord-americana. Fa temps que hem comprès que recreant les cançons cada nit és la millor manera que té per sonar autènticament creïble i convincent. Així doncs, Highway 61 revisited va sonar endimoniadament blues i Blowin' in the wind –l'únic bis– com una balada country & western.
En el repertori, Dylan es va oblidar d'homenatjar el seu gran mentor, Woody Guthrie (de qui ahir, precisament, es commemorava el centenari), però va ser ric en sorpreses: una elegantíssima The lonesome death of Hattie Carroll; una irreconeixible però intensa Every grain of sand; una transcendental Visions of Johanna; una embruixadíssima Ballad of a thin man; una poderosa Like a rolling stone que va fer alçar impulsivament les primeres fileres...
En fi, delicatessen pur i dur. Dylan, amb 71 anys, continua sent l'exemple de com envellir dignament en un món, el del rock, on envellir semblava senzillament impossible. Ahir, Cap Roig, sis anys després, ho va tornar a testimoniar amb un altre concert per a la història.
