Els ‘papers', en suspens
Els terminis per al retorn dels documents de Salamanca es tornen a incomplir
Falten per retornar documents de particulars i entitats i de deu ajuntaments
És com la cançó de l'enfadós. Després que el ministre de Cultura, José Ignacio Wert, es comprometés el mes d'abril passat que els papers de Salamanca que falten per retornar arribarien a Catalunya abans del 30 de juny, els lligalls de documents pertanyents a particulars continuen encallats a l'Arxiu General de la Guerra Civil. Així ho va denunciar ahir el portaveu de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes: “No entenc per què no es van acabar lliurant a finals del 2010 els més de dos centenars de caixes preparades per ser transferides i que tenia preparades l'anterior ministra de Cultura, Ángeles González Sinde.”
El procés de retorn dels documents a particulars s'està produint amb comptagotes. Des del Ministeri de Cultura, s'al·lega que la causa del retard és el lent procés de digitalització dels documents, però Cruanyes assegura que “si s'està trigant tant no és per ser més rigorós sinó que és pels temps morts que està allargant el govern espanyol”. A més, Cruanyes ha manifestat que “és humiliant que el ministeri regategi el retorn dels cartells dels partits i sindicats catalans durant la guerra, posant en dubte que fossin requisats a Catalunya”.
Des del febrer
L'última entrega de papers, el 20 de febrer passat, va tenir un clar rol simbòlic. Va arribar a Catalunya material de nou institucions (sindicats, associacions i partits) i cinc particulars. Falten encara, però, un miler de lligalls de particulars d'una vintena d'associacions i entitats, d'una vintena més de persones físiques i d'una quarantena de partits i sindicats. D'entre els documents que s'han de retornar destaquen els de deu ajuntaments: Barcelona, Gandesa, Igualada, Moià, Reus, Sant Joan de les Fonts, Sort, Tarragona, Valls i Vic. Entre aquests documents hi ha el Llibre d'Actes de Sort i documentació d'obres de l'Ajuntament barceloní. “Aquesta reclamació la posarem en coneixement de la comissió de drets humans de les Nacions Unides a Ginebra i al Consell Internacional d'Arxius.”
Monuments “mutilats”
D'altra banda, la Comissió de la Dignitat ha iniciat la campanya Volem els nostres monuments, que pretén restituir al seu estat original monuments barcelonins mutilats el 1939 durant la Guerra Civil, com ara el monument a Frederic Mistral, el bust a Guillem Graells i Moles, el monument a la República catalana i el monument a Pi i Margall. L'Ajuntament de Barcelona s'ha mostrat a favor de la iniciativa, que ja té l'aprovació del consell assessor d'Art Públic de la ciutat.
