Versàtil i elegant

L'única nit de lírica de l'edició daquest any del Festival del Cap Roig va tenir com a gran protagonista la nit de dimecres la soprano neozelandesa Kiri Te Kanawa (1944), acompanyada esplèndidament per l'Orquestra Simfònica del Vallès (OSV). La complexitat d'amplificar una orquestra i la cantant de manera adequada per les característiques de l'auditori (a l'aire lliure) va fer patir en la primera part, amb un so un pèl somort –i un parell d'espetecs–, amb poca brillantor, que va anar millorant, o potser va ser que les oïdes del públic s'hi van anar acostumant. La versàtil soprano, d'una exquisida elegància en l'expressió i en el vestir, va dividir el programa en dues parts ben diferents, musicalment i estilísticament parlant. La primera, més pròpia de soprano lírica, amb peces de Korngold (Marietta's Lied), Mozart (Ach, ich fühl's, de La flauta màgica) i Puccini (In quelle trine morbide, de Manon Lescaut, i Un bel di, de Madama Buterfly), i la segona, més lleugera, oberta amb una excel·lent interpretació de l'OSV d'uns fragments d'El amor brujo de Falla –posteriorment es tornaria a exhibir amb Meditation, de Massenet–, amb un seguit de cançons occitanes de Canteloube (Bailero, La delaissado i Lo fiolaire), i va mostrar la predilecció per compositors com Bernstein (Candide) o Gershwin (Summertime i By Strauss). Als bisos, la soprano, que, si bé la seva veu, òbviament, ha perdut potència i elasticitat, conserva una capacitat tècnica vocal i de respiració espectacular, va regalar al públic Canción al árbol del olvido (Ginastera) i una antològica O mio babbino caro (Puccini), per enviar subtilment al llit a tot el públic amb una dolça cançó maori. El públic, que ha guanyat en comoditat amb la nova grada, va acabar dempeus.