cultura

Omara Portuondo

Cantant

“No tinc ni idea de quants concerts faig a l'any”

Encara que ella insisteixi amb un envejable bon humor que té 30 anys i que és “senyoreta, no senyora”, Omara Portuondo és als 81 anys l'última gran dama de la música cubana. Ahir va actuar al Festival d'Estiu de Tarragona ETC amb els seus companys de l'Orquesta Buena Vista Social Club, i demà seran al Festival Castell de Peralada (22 h), per tancar la primera part d'una gira europea que reprendran a l'octubre. Al setembre, la Buena Vista descansarà, però ella no: se'n va de gira per Colòmbia, amb altres músics. Incansable.

He vist per internet...
Ha vist quin dia em caso? [riu]
No, he vist que a la tardor voltaran per Polònia, Hongria, Alemanya i Finlàndia.
És que la música no té fronteres. Com va dir el nostre poeta nacional, José Martí, la música és l'ànima dels pobles. La música és beneficiosa per a tothom, sobretot quan parla de sentiments tan generals com l'amor, perquè tothom estima.
Com va néixer el seu vincle amb Buena Vista?
Jo sóc membre de Buena Vista Social Club des del primer dia. Molt abans de l'èxit de Buena Vista ja voltàvem per tot Europa amb molts més músics, per iniciativa de l'Institut Cubà d'Amistat amb els Pobles. Es tractava de fomentar l'intercanvi musical i cultural amb altres països. Això s'ha perdut força.
Com va néixer el feeling, l'estil que vostè va popularitzar?
Els anys quaranta, un grup de joves cubans vam posar en contacte les nostres pròpies arrels musicals amb les influències que ens arribaven des del país que teníem més a prop: els Estats Units. Així, el bolero es va barrejar amb el jazz, el swing i el rock'n'roll, d'una manera espontània i natural.
Quin és el secret de Cuba per generar tanta bona música?
A les nostres escoles de música sempre s'ha estudiat la millor música clàssica europea: Bach, Beethoven... A això s'hi ha de sumar tota la tradició espanyola de la sarsuela i l'opereta, i tot el llegat africà de les percussions, que són gairebé instintives, naturals. La naturalesa és el factor més important en qualsevol art, ja sigui la música, l'escultura o la pintura. Tenir oïda musical és una cosa que et dóna la naturalesa. Per això m'agrada tant la música dels gitanos andalusos, perquè és espontània.
La veig molt activa. Quants concerts fa a l'any?
No en tinc ni idea. Mai no els he comptat. Intento no parar mai i per això m'implico en molts projectes com ara el disc amb Chucho Valdés o l'homenatge a Joan Manuel Serrat, perquè l'admiro molt. Fa uns mesos vaig ser al Japó, convidada pel cantant Yoshiro Hiroishi.
Qui hi ha a la Buena Vista en aquesta gira?
Aguaje Ramos, com a trombonista i director musical; Barbarito Torres al llaüt, i altres músics més joves com ara els cantants Carlos Calunga i Idania Valdés, i el pianista Rolando Luna. No hi podrà ser el trompetista Guajiro Mirabal, però sí el seu nét Guajirito.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.