Conjunt vibrant, veu emergent

En un concurs de cant celebrat a Stuttgart fa dos anys, Anna Alàs no només va rebre el segon premi, sinó l'elogi d'una molt respectable membre del jurat, la extraordinària Edita Gubrerova, que va dir-li a la jove mezzosoprano: “Tens una veu fantàstica.” El cas és que la veu d'Alàs està emergint amb força i en va poder gaudir el públic reunit a Torroella per assistir a un concert de música barroca en què la cantant terrassenca va compartir protagonisme amb el vibrant conjunt Musica Florea, dirigit pel violoncel·lista Marek Stryncl. Va ser un concert molt bonic, interpretat amb vivor pels músics txecs i amb captivadora expressivitat per Alàs. Especialitzada en el lied romàntic, pot semblar que, com passa sovint amb les mezzosopranos, la seva veu no és potent per al repertori barroc, però ho supleix amb l'expressió i la fermesa amb les quals canta.

El concert va començar amb l'Obertura en re major, una obra cortesana i festiva de Telemann que va donar compte del dinamisme amb el qual Musica Florea interpreta la música barroca amb instruments d'època, i la primera part va completar-se amb Cessate, omai cessate, una cantata de Vivaldi en la qual Alàs va expressar el lament d'un amor contrariat.

La segona part del concert es va obrir i es va tancar amb obres de Zelenka, un compositor txec del barroc que, tant apreciat per Bach com oblidat durant molt de temps, va ser justament recuperat i vindicat el segle XX. La peça que va compondre per a la coronació a Praga del rei Carles VI de Bohèmia, l'any 1723, va servir novament per al lluïment vibrant de tot el conjunt instrumental de Musica Florea. Amb la cantata Un'alma innamoratta, de Händel, Alàs va tornar a seduir amb la seva veu i, després del concert de Vivaldi Il proteo o sia il mondo al rovescio, va tancar-lo doblement amb Phoebe, umbras pelle perquè la breu i esplendorosa ària de Zelenka també va ser el bis entremig d'uns aplaudiments finals molt càlids.