Els templers i l'art de la guerra

Han fet molts viatges per tota la geografia templera, han mantingut contactes amb estudiosos internacionals i han dut a terme una recerca bibliogràfica intensa. De la combinació d'aquests tres elements n'ha resultat el llibre Els templers, guerrers de Déu. Entre Orient i Occident (Rafael Dalmau Editors), obra de Joan Fuguet i Carme Plaza, especialistes en l'orde del Temple, de la qual enguany es commemora el setè centenari de la seva extinció.

Aquest nou treball se centra en la vocació militar d'aquells frares guerres, i també en els vincles entre l'arquitectura, les tècniques de guerra i el poder feudal. “Els templers eren guerrers i dominaven l'art de la guerra. No només sabien organitzar les campanyes i dirigir els exèrcits sinó que eren enginyers militars capaços de construir màquines de guerra”, indica Fuguet.

En la seva nova recerca, els autors han descobert un fet desconegut fins ara en la bibliografia sobre el tema: la troballa d'una màquina de guerra, anomenada carabuca: “D'origen àrab, va ser construïda i utilitzada per primer cop a Occident pels templers de Miravet”, segons Fuguet, que hi afegeix: “Sembla que hauria servit per llançar les fletxes incendiàries que cremaren el raval de la Blora, sota el castell, on vivien els musulmans.”

A més del castell de Miravet, Fuguet i Plaza també rastregen les restes templeres de Montblanc, Tortosa, Lleida i Barcelona, entre altres punts per estudiar.

Tot i que en els últims anys han sortit al mercat diversos títols sobre l'orde del Temple, per Fuguet “encara hi ha molt camp per córrer i per plantejar els coneixements científics, fins ara poc treballats, de l'elit templera en tots els terrenys”.