Verges «tout compris»

Parlo d'un home que aviat pot ser mític i que ja fa molts anys que és remorós de paraules: el poeta Gerard Vergés, tortosí de 1931, camí dels vuitanta. Resulta que s'acaben d'editar en llibre (al qual ja va fer referència en aquest diari, fa uns dies, Carina Filella) les ponències sobre la seva vida i obra que una vintena de rendits admiradors van exposar, ara fa un any, a Cambrils, en unes jornades en honor seu, organitzades per l'Antena del Coneixement (aula de poesia, dirigida per Ramon García Mateos) de la URV i l'Ajuntament d'aquesta vila.

El resultat és el volum La poesia de Gerard Vergés, editat per aquests organitzadors, imprès per Nou Silva Equips, de Tarragona, en què consten les aportacions d'aquesta vintena d'escriptors, crítics i estudiosos del seu corpus literari: versos, proses d'assaig, narratives i artístiques, traduccions, articles, pròlegs i tot el remenament de papers que sol acompanyar un homme de lettres.

Posats a seguir amb l'afrancesament que m'ha agafat avui, podria dir que en aquest llibre miscel·lani Vergés hi és tout compris, és a dir, tot inclòs i, posats a estirar la significació del mot en francès, que hi és «comprès del tot». Si no del tot, en la part més substancial de la seva totalitat humanística, cultural i espiritual, suposant que aquests tres estreps no designin un sol contingut. Fent honor a l'homenatjat, aquest llibre, en cadascun dels seus vint apartats, respira un esforç agraït a l'anomenada obra ben feta –de què parlava Eugeni d'Ors–, la que ha anat aixecant, amb paciència perifèrica, acumulant saviesa de segles i atent sempre a «la dolça remor de l'aigua» del present, el polígraf i apotecari tortosí.

Aquells que s'han aplicat –sempre amb gran profit– a seguir i resseguir els seus versos i proses trobaran en aquestes pàgines un complement indispensable per comprendre encara més, i estimar, l'obra ben feta d'aquest home. Per sort de tots cal dir, també de seguida, que si la seva vigorosa personalitat és avui més coneguda i valorada que fa deu anys, per exemple, és gràcies a una sèrie de joves poetes i crítics, entre els quals, Ramon García Mateos (traductor de la seva poesia al castellà), Juan López-Carrillo, Tomàs Camacho, Alfredo Gavín i Manuel Rivera, que s'han ocupat, per tots els mitjans possibles (recitals aquí i allà, traduccions, jornades d'estudi i edicions com la present), a fer-la conèixer més enllà dels cercles immediats.

Des de Barcelona se'n van ocupar el gran Pere Quart, Xavier Bru de Sala, Sam Abrams, Jaume Subirana, David Castillo i Emili Rosales, tots els quals –com els anteriorment citats– col·laboren en aquest compendi crític escrit. Igualment, des de la seva Tortosa natal, els seus paisans de l'ànima Jesús Massip i Zoraida Burgos, així com Tere Izquierdo i Montse Castellà, que ha musicat versos seus; des de la Ràpita, Josep Igual; des de Flix, Albert Guiu; des de Reus, Jordi Cervera; des d'Amposta, Maria-Josep Margalef i Rafael Haro i, des de Riudoms, Eugeni Perea, que ha establert una completa bibliografia de tot allò que ha estat publicat sobre Vergés.

Una polifonia de veus per a una gran veu, la d'aquest «escriptor diferent» (Subirana), que té «el do de la claredat» (Gavín), d'aquest «poeta major» (García Mateos), la veu d'«un dels nostres muftís filosòfics» (Cervera) i, en fi, per a «un escriptor sobri i fecund, divers i únic, universal i arrelat» (López-Carrillo).

Mentrestant, des que el conec, Vergés se m'apareix, sota l'ombra arbrada familiar, fumant i llegint, bevent i conversant, mirant enllà i escrivint aquí, com aquell regant de l'horta de Pimpí que, després del jornalet, s'asseu vora l'Ebre a mirar i escoltar la «dolça remor de l'aigua en el record».