opinió
Mestre Viader
Són poques les persones que han pogut veure en vida un carrer i un auditori amb el seu nom
Dijous ens va deixar un gironí il·lustre, el mestre Viader. Ho va ser per la seva vocació, la música, i per la seva dedicació rigorosa a l'ensenyament. Són moltes les generacions de ciutadans de Girona que l'han conegut a les aules, tots en destaquen el mateix: era un professor estricte però al qual no es temia, es respectava, justament per la passió que transmetia als seus alumnes, sense deixar de banda els menys aptes, sempre amatent i empenyent-los a superar-se.
El 19 de juny de 2011 vaig fer una entrada al meu bloc sobre el mestre Viader arran d'un homenatge que se li va fer. Llavors tenia 93 anys, però mantenia la claredat de pensament i d'actitud que des de petit l'havia empès a seguir el camí de la música.
Avui, quan fa pocs dies que ha mort plàcidament, acompanyat dels seus, amb la serenitat i el consol de la fe cristiana que l'havia acompanyat sempre, crec que és oportú que repeteixi aquella reflexió:
Josep Viader (Girona, 1917), músic, compositor i pedagog que té una llarga trajectòria de servei a Girona i al país. Només cal escoltar la seva Sardana eterna o l'excel·lent harmonització coral d'Els segadors per adonar-se de la qualitat, sentit i rigor del seu treball. Més enllà de les qüestions musicals, el mestre Viader representa un compromís amb una manera de fer que jo diria que va marcar generacions de catalans, i que l'ha volgut explicar d'una manera emotiva i entenedora quan s'ha referit al moment en què va comunicar al seu pare que volia ser mestre i músic.
A casa seva tenien una fleca i ell estava predestinat a ser flequer, però el cuc de la música i de l'ensenyament el va arrencar del camí que probablement hauria volgut el seu pare. Lluny d'oposar-s'hi, el seu pare li va donar un consell: “Si vols ser mestre, sigues un bon mestre. Si vols ser músic, sigues un bon músic.” Als seus més de 93 anys, el mestre Viader encara ho recorda i ratifica el seu compromís amb aquella promesa. El mateix que anys més tard li diria l'Oriol Martorell amb referència a les corals de Catalunya: allò important no és que n'hi hagi moltes sinó que cantin bé.
Val la pena, en aquests temps de confusió, valorar l'exemple de persones que han conegut èpoques de grans dificultats i greus conflictes, i que van confiar el seu futur a l'excel·lència. Fent un treball ben fet, rigorós i precís, l'aportació del mestre Viader a la nostra ciutat i a la nostra cultura és ben palpable i transcendent. És per això que l'Ajuntament de Girona li va reconèixer ja fa temps el seu treball i la seva excepcionalitat dedicant-li un carrer al barri de la Devesa, així com la Diputació de Girona donant el seu nom a l'auditori de la Casa de Cultura. Són poques les persones que han pogut veure en vida un carrer i un auditori batejats amb el seu nom i aquest és un fet que dóna una idea de l'excepcionalitat d'una persona que, tot i així, va destacar sempre per una humilitat extraordinària.
Només vull afegir que l'esperit d'aquell merescut homenatge ara perviurà permanent en la memòria de tots els gironins perquè guardarem la seva memòria com un patrimoni de Girona i de tots els catalans, un immens patrimoni que ens ha llegat al servei de la música i essent una bona persona estimada per tots aquells qui el vam tractar.
