Records que perduren

S'hi va referir Rafael Nadal en l'evocador pregó que va servir per donar el tret de sortida del programa d'activitats d'aquestes Fires de Sant Narcís, de com la majoria de records tot sovint s'esvaeixen mentre que d'altres, més reminiscents, tendeixen a revenir. Ho deia tot referint-se a al record que ell té d'aquestes dates tant marcades, i que en el seu cas es materialitzen en anys de menjar castanyes, panellets i nubes, d'anar a buscar el cotó beneït, de vestir-se amb gorros de llana amb molestes orelleres per protegir-se d'un fred que pelava i de pujar a atraccions que encara perduren, com ara la sínia o els cavallets.

Els seus són records, en bona part, compartits i és veritat que mentre vivim les Fires, com altres dates assenyalades, un tendeix a rememorar els vells temps.

Enguany els gironins i gironines poden potenciar l'experiència d'un veritable viatge pel túnel del temps d'allò més nostàlgic tot fullejant les pàgines del tradicional Llibre de Fires, reconvertit en aquesta ocasió en un volum de luxe, no pel preu sinó per la qualitat de l'edició. Coeditat pel Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l'Ajuntament de Girona i l'editorial Efadós, Girona. Història en relleu, de Joan Boadas i David Iglésias, és un recull d'un bon grapat de fotografies estereoscòpiques que esdevenen un mosaic d'una Girona que es transformava (entre el tombant del segle XIX i el primer terç del segle XX) amb l'al·licient que la seva visió és en relleu. Cal tenir en compte que les imatges tridimensionals, sorgides en aquest cas dels fons Lleó Audouard, Carles Batlle, Joan Carrera i Joan Masó, existien molt abans que la pantalla gran fes que tornessin a ser moda.

Així, amb aquest format que necessita forçosament unes ulleres 3D per visionar-lo, el lector es pot endinsar més fàcilment en el passat –ara més tangible que mai– mentre revisita places i carrers de la ciutat de fa un segle. Hi ha fotos de postal, i no només de Fires, només faltaria. Hi trobem imatges que han passat a la història, com aquelles excursions que es feien a Sant Daniel, les bugaderes rentant a les ribes de l'Onyar i la font del Rei, el mercat del bestiar que es feia al passeig General Mendoza i a l'Areny, o vianants acostant-se al mític cinema Coliseo Imperial.

Per contra, tot contemplant les imatges un s'adona que hi ha costums i estampes que perduren. Com ara la Casa Masó, que es mostra immutable al pas dels temps, ara que s'ha reconvertit en un museu visitable; les passejades amunt i avall de la Rambla, només diferenciades per la vestimenta de l'època, o les activitats pròpies que es feien per les mateixes Fires de Sant Narcís. En aquest aspecte, podem apreciar com els nens dels anys vint també s'entretenien amb els capgrossos a la plaça del Gra, com també es venien xurros i les parades de queviures s'alternaven amb les de joguines i quincalla. La Devesa no hi apareix com a centre neuràlgic –era més aviat una bona destinació estiuenca–, i és a davant de Correus o de la plaça de la Independència on els cavallets i venedors de globus d'aquells temps es reunien per captar les petites il·lusions dels més menuts. Això sí, vestits de mariners, i els adults, amb barretina.