Pau Casals i el món de l'exili
L'exposició “De Prada a Perpinyà. Pau Casals & el món de l'exili. Reportatges del fotoperiodista Jean Ribière [1944-1956]” es podrà veure al MUME de La Jonquera fins al 27 de gener de 2013.
Aquests dies, en què es commemora el 41è aniversari del discurs de Pau Casals davant de l'Assemblea de les Nacions Unides, es pot tornar a la figura del gran músic amb la visita a aquesta exposició concebuda i realitzada pel nord-català Eric Forcada. L'exposició conté nombroses imatges que evoquen un llarg període de silenci i que permeten descobrir el diàleg enriquidor establert entre els refugiats i el mestre Casals. Arran del treball crític i posada en valor, per part d'Eric Forcada, del fons fotogràfic inèdit del fotoperiodista Jean Ribière (Niort,1922-Perpinyà 1989), es té l'oportunitat de descobrir un moment de l'exili republicà poc conegut que té, a més, un marcat caràcter català en ser Perpinyà i Prada els escenaris de fons. El fons fotogràfic té una gran significació perquè, a partir de la figura d'un Pau Casals que se situa enmig dels anhels i frustracions de l'exili republicà català, reflecteix el dinamisme polític i social que adquireixen els refugiats a la Catalunya Nord poc després de l'alliberament de França el 1944. L'exposició De Prada a Perpinyà, Pau Casals & el món de l'exili. Reportatges del fotoperiodista Jean Ribière [1944-1956] segueix, a través de la figura del gran violoncelista català, la història d'aquest combat i permet al públic apropiar-se de nou d'un patrimoni local que, alhora, té una dimensió universal.
El fotògraf Jean Ribière va iniciar la seva trajectòria professional el 1940 al diari L'Independant. El 1944 va fundar la seva pròpia agència de premsa. Els seus reportatges els va vendre a capçaleres com Le Républicain des P.O., L'Express, L'Aurore, Match, Keystone o la BBC, i també a periòdics de l'exili com La Humanitat. Va ocupar el càrrec de vicepresident de l'Association de Journalistes Reporters Photographes et Cinéastes (ANJRPC). Al llarg de la seva trajectòria va produir prop de 120.000 documents fotogràfics.