Joel Joan i Sergi Lara estrenen divendres que ve Fènix 11·23, una pel·lícula que trasllada a la pantalla, amb la màxima fidelitat possible, els fets que va protagonitzar Èric Bertran el 2004: amb només 14 anys, va ser acusat de terrorisme per haver exigit l'etiquetatge en català a una cadena de supermercats. El protagonista real dels fets parla en aquesta entrevista del que va passar, de la pel·lícula i del context polític en què s'estrena.
Què li ha semblat la pel·lícula Fènix 11·23?
M'ha semblat molt bé. Hi ha un equilibri entre la part política de la història, que la té, i la part de drama, del que suposa per a tu i la teva família que et posin l'etiqueta de terrorista avui dia a Occident.
El debat sobiranista, el referèndum... El context polític és propici per a l'estrena?
Sembla fet expressament, però ha estat casualitat. El rodatge es va acabar fa un any i tocava estrenar-la ara. Pot ser un bon moment, pot donar arguments i ajudar a convèncer els que tinguin dubtes, perquè la independència ens interessa no només per motius econòmics.
S'imaginava un escenari així, amb una majoria de població a favor de la independència, segons les enquestes?
Fa temps que veia que estàvem en la penúltima legislatura de l'autonomia, però està anant molt de pressa. L'important és que la societat respongui. A Escòcia no és clar que ho faci. Aquí ho tenim bé, i guanyarem gràcies a la societat, i anirà més ràpid del que pensem, perquè és una moguda que surt del poble. Ve de lluny, que la societat reclami un estat propi, i en lloc d'escoltar, han volgut perseguir independentistes i catalanistes. Ara encara segueixen sense escoltar, però això ja no té marxa enrere.
Com va col·laborar en el film?
El procés de fer el guió va durar cinc anys. Volien un guió que s'entengués arreu del món. Jo els vaig explicar fets, anècdotes, detalls que per a mi no eren importants, però a ells els van semblar cinematogràfics... Els guionistes [Albert Plans i Hèctor Hernández] van haver de resumir-ho tot en 90 minuts i evitar que no es voregés el to burlesc i irònic, perquè si s'explica tot, hi ha coses absurdes i còmiques, i es corria aquest risc. Ha acabat sent un drama, que és el que va ser, ho vam passar molt malament. Em van amenaçar amb vuit anys de reformatori. Ara sortiria de la presó, just a temps per a l'estrena [riu].
Va ser un error policial o hi va haver premeditació?
No s'havien equivocat, anaven per mi. I amb la llei antiterrorista, et poden tancar i ja està, ets culpable d'entrada i, si pots, demostra que ets innocent. Al principi pensàvem que era un error, però la Guàrdia Civil sabia que tenia 14 anys, qui era, què feia exactament en el web L'Exèrcit del Fènix... Tenien totes les pàgines impreses, sabien que no estava en cap grup terrorista... Fins i tot, llegint després l'expedient, sembla que la Guàrdia Civil ja m'investigava abans i tot que la cadena de supermercats posés la denúncia.
La pel·lícula mostra que sortir als mitjans de comunicació va tenir un efecte positiu...
Sí, va permetre que no acabés malament del tot. Això és la diferència entre el 2004 i ara, hi ha mitjans digitals, xarxes socials... Llavors tot just començava. Perquè la meva història va córrer primer per internet. Van veure que hi havia una nova generació de joves que es comunicaven per internet i van voler donar un càstig exemplar, que no s'utilitzessin les xarxes socials per reivindicar certes causes; volien fer por, que no hi hagués un internet lliure. Ara no gosarien fer -ho, sortiria a tot el món gràcies a internet i a les xarxes socials, i no ho volen.
