Girona s'“acocollona”

Sempre s'ha dit que en temps de crisi un dels gèneres que tenen més adeptes és el del terror. Sigui perquè els espectadors hi aboquen els temors diaris o perquè hi exorcitzen les seves pors, el cas és que actualment, amb el panorama desolador que ens envolta, els gèneres del fantàstic i del terror reviuen amb força en el panorama audiovisual. Un bon exemple el tenim a la nostra ciutat, amb l'èxit superlatiu que ha tornat a tenir l'Acocollona't, la II Setmana de Cinema Fantàstic i de Terror de Girona, un festival fet amb quatre duros però amb molt d'esforç i voluntarisme que durant sis dies ha congregat més de 2.000 adeptes.

I això que sempre s'ha dit que les segones parts mai no han estat bones. Doncs per tornar a contradir aquesta fal·làcia (la història del cinema en va plena), l'Acocollona't ha demostrat que sí, que fins i tot es poden superar a ell mateix. En primer lloc, l'organització ha estat, un cop més, molt professional en respectar el programa de projeccions i horaris dels diversos actes paral·lels. En segon lloc, el nivell de les obres projectades –sempre desigual quan es tracta de curts– ha pujat qualitativament respecte a l'edició anterior. Només cal visionar les obres premiades per refermar-ho: Sunset Day, de Josep Antoni Duran (primer premi); El escondite, d'Andrés Curbelo (segon premi); El caserón, de Miguel Ángel Izquierdo, i Zombis vegetarians, d'Albert Portal (ex aequo als millors curts gironins) –aquest guardó, atorgat per membres del bloc d'aquest diari Els Bastards–, i Luminaris, de Juan Pablo Zamarella (premi del públic).

A banda de l'exhibició de treballs audiovisuals i del revival de clàssics moderns del gènere (entre els quals, la revisió de la mítica Phantasm, de Don Coscarelli) al Cinema Truffaut, va destacar la interessant conferència que Toni de la Torre i Pep Prieto van oferir al Museu del Cinema al voltant de les sèries de televisió del gènere.

Però, de tot plegat, si hi ha una cosa que ha sobresortit de l'edició d'enguany i que es recordarà com una fita és la celebració de la primera Zombie Walk gironina. L'acte, que va tenir lloc durant la nit de Halloween, va aplegar més de 400 persones de totes les edats davant les escales de la catedral, en un èxit de convocatòria que va sorprendre fins i tot els organitzadors. La comitiva d'uns 150 morts vivents ben maquillats –la resta de gent eren curiosos– va acaparar els focus de les càmeres i va causar espants als desprevinguts passejant-se pels carrers del Barri Vell i la Rambla. Hi havia de tot: des d'escolars fins a una parella d'avis amb bata i pijama, passant per soldats i infermeres sexies... tots ells convenientment zombificats. L'acte, freaky, la veritat, però d'allò més festiu i popular, estem segurs que atraurà encara més públic en la pròxima convocatòria. I és que Girona ja no és el que era. O sí? Perquè realment es va confirmar allò que les males llengües sempre han dit: que Girona és una ciutat de morts vivents.