Dos homes sols (i les seves grans cançons)

Resulta una mica forçat establir paral·lelismes entre Jaume Sisa, nascut al Poble-sec barceloní fa 64 anys, i Neil Hannon, nord-irlandès que justament avui celebra el seu 42è aniversari. Els seus universos personals, estètics i musicals són molt diferents: per començar, quan el líder The Divine Comedy va néixer, Sisa estava a punt de publicar el seu àlbum de debut, Orgia (1971). I quan The Divine Comedy va publicar el seu primer disc, el 1990, Sisa estava perdut en alguna galàxia molt llunyana i el seu replicant Ricardo Solfa voltava encara per Madrid.

Aquestes dues trajectòries paral·leles gairebé van coincidir el cap de setmana passat a la sala de cambra de l'Auditori de Girona, per oferir alguns dels millors moments musicals d'aquesta Temporada Alta. Hannon i Sisa van actuar al mateix escenari, amb 24 hores de diferència, però també amb alguns punts de contacte. Per començar, la solitud. Segurament és cosa de la crisi, però veure un músic tot sol en escena té un encant afegit, sobretot si controla la comunicació en les distàncies curtes.

“També puc tocar la guitarra. I la toco encara pitjor que el piano!”, va dir Neil Hannon quan, divendres, va fer el seu primer canvi d'instrument. Guitarra i piano, simpatia i elegància, poden ser ingredients més que suficients per defensar les cançons del seu últim disc, Bang goes the knighthood –joies pop com ara Assume the perpendicular, I like i el hit potencial At the indie disco–, i alguns èxits anteriors, despullats de les cordes i tots els arranjaments i petits detalls que conformen el ric llegat sonor de The Divine Comedy. A més, Hannon va saber jugar bé amb la circumstància d'estar envoltat de públic pels quatre costats.

L'endemà vam veure el millor Sisa interpretant les vuit cançons del seu clàssic Qualsevol nit pot sortir el sol (1975), només amb la guitarra, intercalades amb divertides i màgiques històries de la seva infància al barri situat entre la muntanya i el “riu” Paral·lel. Un riu humà que va travessar per descobrir el món i, de pas, la seva visió galàctica de les coses, una matinada a la platja en què li va aparèixer a l'horitzó una immensa ampolla de lleixiu Conejo amb la imatge d'una conilla sostenint una ampolla de lleixiu on hi havia una altra conilla amb una ampolla de lleixiu, i així gairebé fins a l'infinit. Com a bis, Sisa va regalar al públic el seu peculiar desig de Nadal avançat: Aquest any follarem com folls. Bon propòsit.