Un mestre, a soles

Els maldecaps aeroportuaris d'aquests dies a Nova York van impedir a John Hébert (contrabaix) i Eric McPherson (bateria) volar fins a Barcelona, la qual cosa va fer que el que havia de ser el recital d'un trio acabés en un piano solo. Tanmateix, veure Fred Hersch –primer artista, de fet, que va tocar una setmana sencera amb aquest format al mític Village Vanguard de Nova York– era una oportunitat que no es podia deixar escapar.

Mestre d'uns quants pianistes que aquests dies actuaran al festival –entre els quals hi ha Brad Mehldau, a qui va ensenyar uns quants trucs, tal com va quedar ben palès dijous–, aquest pianista amb pinta d'enginyer aeronàutic que, el 2008, va sortir viu d'un coma de dos mesos per culpa d'una pneumònia, va enlluernar el públic del Conservatori del Liceu amb un recital en dues parts: la primera, amb composicions pròpies inspirades en els records d'infància de Schumann i els conceptes melòdics de Monk, entre d'altres; la segona, centrada en altres compositors, com ara Gershwin o Jerome Kern. En totes dues va mostrar el seu talent per assumir riscos, no tocar cap nota gratuïta i moure's sempre dins d'un elevat lirisme. Un mestre, i tant!