Pere Bosch, premiat per un estudi sobre la guerra de l'arròs al Baix Empordà

L'historiador i periodista banyolí Pere Bosch i Cuenca va guanyar diumenge a l'Ajuntament d'Alguaire (Segrià) la 23a edició del Premi d'Història Local dels Països Catalans Josep Lladonosa, amb l'obra La guerra de l'arròs. Conflictivitat agrària i lluita política al Baix Empordà (1899-1909). El premi està dotat amb 3.500 euros i la previsió és que el llibre es publiqui per Sant Jordi del 2013, quan el diari lleidatà La Mañana també el distribuirà gratuïtament.

Col·laborador d'El Punt Avui, Pere Bosch ha centrat la seva activitat de recerca com a historiador en el sindicalisme agrari català, amb treballs com ara la biografia del cooperativista agrari catòlic Pere Dausà i Arxer.

A La guerra de l'arròs, Pere Bosch narra d'una forma volgudament periodística i amena –“Cada capítol del llibre es pot llegir com un reportatge independent”, afirma– els conflictes que el conreu de l'arròs i la seva prohibició per raons de salut pública i interessos diversos van tenir lloc al Baix Empordà entre finals del segle XIX i principis del XX. “El 1899 no es conreava arròs al Baix Empordà perquè se n'havia prohibit el conreu des del 1836, ja que s'associava al paludisme, per l'acumulació d'aigua estancada. En canvi, l'arròs sí que es conreava en altres zones de la península, com l'albufera de València i el delta de l'Ebre. Però el 1899, un indià anomenat Pere Coll i Rigau (1853-1918) va demanar l'autorització per tornar a plantar arròs al Baix Empordà, i els veïns i cacics dels voltants el van acusar de voler emplenar el cementiri de Torroella de Montgrí”, afirma Bosch.

El 1900, Pere Coll va aconseguir l'autorització per al conreu d'arròs, ratificada tres anys després, i altres persones van ser també autoritzades a fer-ho. En aquesta època va néixer el Sindicat Arrosser de Pals (1905), un dels primers sindicats agrícoles de Catalunya. Però també, entre el 1904 i el 1905, va reaparèixer el paludisme, que va ser el tema central del primer Congrés d'Higiene de Catalunya. Va haver-hi avalots populars i amenaces d'arrencar els camps d'arròs.

El gran cacic de Torroella, Robert de Robert, comte de Serra i de Sant Iscle, va utilitzar aquesta circumstància en benefici polític propi: es va presentar a les eleccions del 21 de juliol del 1907, basant la seva campanya en la prohibició de l'arròs, i va guanyar, convertit en un salvador de la salut pública. De fet, en unes eleccions en què Solidaritat Catalana, el primer gran moviment unitari català, va guanyar en 41 dels 44 districtes de Catalunya, Torroella va ser una de les tres excepcions. Bosch ha trobat la carta en què el comte demanava al govern d'Antonio Maura la prohibició de l'arròs, que va arribar a aconseguir.