cultura

Francesc Canosa

PERIODISTA

“Sales ens descobreix la nostra història”

Tot i que TV3 ja ha adquirit els drets d'emissió del documental, el 2013, la productora fa una recaptació per completar-ne el cost.

Com es fa la provisió de diners?
Necessitem cobrir uns sis mil euros i ens hem acollit al mecenatge popular a través del Verkami.
Verkami?
Vostè entri a Verkami.com. Rebrà tota la informació sobre el projecte i la manera com hi pot col·laborar.
Sí que són moderns.
És una nova manera de canalitzar mecenatges. Amb tota garantia i fiabilitat. Acceptem aportacions de 15 a 600 euros. A canvi, vostè sortirà als crèdits de la pel·lícula i tindrà avantatges com ara poder assistir a alguns rodatges o rebre el DVD. Esperi's, que em connecto a Verkami.com. Miri, ja hem superat els tres mil euros. Més de la meitat.
Vostè, nascut a Balaguer, és del 1975. Com és que tanta gent de la seva edat s'interessa per Joan Sales, un autor que durant molt temps s'ha mantingut a l'ombra?
Quan llegeixo Incerta glòria el 2003 entenc que és el llibre que m'ha impactat més de la meva vida, i fins ara no n'he trobat cap altre. Produeix en mi una conversió al que jo ja era i ningú no m'havia dit que era com a català. Allà hi ha la meva història i la meva vida.
Però si és un llibre sobre la Guerra Civil, que vostè no ha viscut.
És el llibre que em descobreix la pròpia família, el que em fa pensar que sóc més a prop del meu padrí [atenció, lector del català oriental: aquí padrí vol dir avi] que dels meus pares. Catalunya és un país que viu de porticons endins. Quan ens trobem dins aquest àmbit reclòs tots ens entenem, tots sabem el que volem dir quan parlem. El problema és quan sortim a fora i ens volem explicar. Ens expliquem molt malament. No hem sabut encara, o per ara, sortir de l'armari, per utilitzar una expressió corrent. Quan sortim fem servir un català impostat, expliquem la història tal com ens han dit que l'hem d'explicar. De porticons endins, però, parlem el català de Sales –“el bon català que es parla”, que és com ell l'anomenava– i no el català noucentista, i expliquem la història tal com va ser.
Com va ser?
Ens han explicat la guerra resumida així: va començar, el 19 de juliol, amb l'èpica de la CNT-FAI que va aturar la insurrecció, i va acabar el 39 amb l'èpica dels vencedors. Què hi ha en mig? Qui es troba en mig d'aquests dos factors? El catòlic militant d'Unió i republicà Joan Sales, el meu padrí, la meva família. Sales va editar La plaça del Diamant. La Colometa, la protagonista, forma part d'aquesta gent, d'aquesta Catalunya que ens han mantingut a l'ombra, però la diferència amb Incerta glòria és que aquest llibre eixampla el focus: hi surt tot, hi surt tothom amb totes les contradiccions, hi ha una barreja de gèneres: el narratiu, la confessió, l'epistolar. Sales no menteix, desactiva totes les ficcions que ens han explicat. El documental es dirà Joan Sales. L'home incòmode, les veritats que fan nosa.
I ara?
Els nostres padrins van ser més lliures que els nostres pares. Aquests, però, van fer la feina important de resistir, de sostenir la biga mestra. I com que de porticons endins ens hem fotut una gran hòstia, nosaltres ens fem hereus dels padrins a través de Joan Sales i lluitem per
la llibertat d'aquest país.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.