Crítica
dansa
Amb l'animal a l'esquena
En la seva constant aventura amb el cos i el pensament, María Muñoz i Pep Ramis –és a dir, l'ànima fundacional i perseverant de Mal Pelo– han convidat vells i nous col·laboradors a participar en un projecte que conduirà l'any vinent a la representació d'un espectacle anomenat La esperanza de vida de una liebre. De moment, el projecte és en una fase de laboratori, que, amb el títol de Band, aquest cap de setmana ha començat a fer visibles els resultats de la recerca al mateix espai de la seva gestació: la nau de la companyia al mas Espolla, en una muntanya circumdant de Celrà, que inspira la parella de ballarins creadors. Així, doncs, un centenar de persones vam gaudir d'un privilegi que Mal Pelo va posar a l'abast: entrar al seu taller per observar l'estat d'una creació que es va fent. Mal Pelo procedeix d'una manera semblant a la dels pintors: parteix d'una superfície en blanc i les seves obres, que potser mai no acaben de fer-se, contenen les traces de la seva gestació en les successives capes de moviments i la memòria dels pentimentos.
Amb Maria Muñoz que es manté fóra d'escena, codirigint amb Pep Ramis, ell hi és, amb els còmplices Enric Fàbregas i Leo Castro, i els nouvinguts Jordi Galí i Neus Villà. A més a més, s'hi ha incorporat de manera valuosa la col·laboració musical en directe (veu i percussió “troncal”) d'Alia Sellami, Fanny Thollot i Quiteria Muñoz. A la nau, com a pràcticament únics elements escènics, troncs sencers en la seva verticalitat i, en un altre costat, alguns altres tallats com a llenya. Fa temps que el bosc es fa present en el món de Mal Pelo: és el seu entorn. La natura en tensió amb la cultura. I l'home amb l'animal que és i alhora ha deixat de ser. Els ballarins es colpegen i, a vegades, els seus cossos semblen jugar a trobar-se en la col·lisió violenta. Fàbregas du un abric i, en tallar-li el pèl, no sé sap si encarna un home que esquila o un animal al qual esquilen. Els ballarins, a vegades, semblen sols, cadascú en el seu món, però hi ha altres moments en què es mouen junts, com si fossin una bandada d'ocells. El vell i el nou món de Mal Pelo, sempre fent-se amb l'animal a l'esquena.