Pistoles sense bales
Cesc Gay estrena demà ‘Una pistola en cada mano', una comèdia de cinc episodis que retrata diversos personatges masculins allunyats del mite de l'‘home dur'
Cesc Gay
Hi ha un component d'atzar en les pel·lícules de Cesc Gay, “molt Paul Auster”, en diu ell, que forma part també de la seva vida. “Quan l'atzar agafa els homes sense estar preparats, quan s'adonen que tot és tan relatiu, queden en una situació de fragilitat”, deia ahir en la presentació a la premsa d'Una pistola en cada mano, el seu nou film, que s'estrena demà als cinemes.
El fet mateix que es dediqués als cinema té a veure amb l'atzar. “Quan tenia 17 anys –va confessar–, em vaig trobar amb una noia que m'agradava i que l'endemà es presentava a unes proves per a una escola de cinema.” Ell s'hi va afegir. “Si no me l'arribo a trobar, segurament ara no seria aquí.”
Una sort per a ell i per als actors que es presten a treballar a les seves ordres cobrant per sota del seu salari (aquesta cinta té un pressupost molt baix). I també per als espectadors que aprecien pel·lícules com ara Krámpack, A la ciutat, Ficció i V.O.S., que conformen una filmografia breu però ben rebuda per la crítica i distingida amb premis.
Una pistola en cada mano, que fa dues setmanes va clausurar el Festival de Roma, està formada per cinc històries quotidianes protagonitzades per homes madurs plens de carències i debilitats. En una entrevista a El Punt Avui, Cesc Gay comenta: “Hem crescut amb unes imatges de l'home que ens donaven el cinema, la televisió i altres mitjans, però ja no som així; i les dones i els fills, per sort, no ens deixen ser-ho.” I hi afegeix: “La societat parla d'intel·ligència emocional. El meu pare no havia sentit parlar d'això, però jo sí. Als homes els passa com al personatge de Darín: volen creure que tot és com abans, però vist des de fora, és un home que no accepta la derrota. Els homes no sabem perdre, la pel·lícula està escrita des d'aquesta idea.”
Humor i realisme
La pel·lícula, rodada en castellà a Barcelona, s'inscriu en l'estil realista que acostuma a conrear el cineasta: “Treballo amb un to, amb una posada en escena i una interpretació realistes, poc artificiosos, i crec que això, per bé i malament, em manté en un to de versemblança. És més fàcil mantenir-se en un to paròdic, però intento no anar-me'n de la realitat.” De la seva filmografia, té punts en contacte sobretot amb A la ciutat, també fa un retrat d'un grapat de personatges, però més grans. Cesc Gay assegura que no pensa mai en aquestes coses quan treballa en el film. “Sí que hi ha vincles amb A la ciutat: la coralitat, el retrat generacional i l'anàlisi sentimental i emocional. El que passa és que aquí vas cap a una escriptura clarament còmica.”
Vuit actors i quatre actrius de renom
Rodar durant només disset dies i de manera intermitent ha permès a Cesc Gay disposar d'un repartiment excepcional, de vuit actors (Ricardo Darín, Luis Tosar, Javier Cámara, Eduard Fernández, Eduardo Noriega, Leonardo Sbaraglia, Alberto San Juan i Jordi Mollà) i quatre actrius (Candela Peña, Cayetana Guillén Cuervo, Leonor Watling i Clara Segura). “És clau el fet que els demanava només una setmana de la seva vida, i la majoria d'actors la poden trobar, encara que treballin molt, com ells”, explica Cesc Gay. També apunta un altre factor que hi ha ajudat: “Per als actors, aquesta pel·lícula era un repte interpretatiu especial, i els va la marxa. Els enviava només vint pàgines de text, pur i dur, tan sols amb diàlegs. Javier Cámara va dir que se sentia com un funambulista sobre el cable.” Cinc d'ells eren ahir a la presentació a la premsa de Barcelona, i no van estalviar elogis per al director. Candela Peña va dir que “cada dia està més Woody Allen” i Clara Segura va definir Una pistola... com “una gran història de petites històries, amb una mirada subtil”. Eduard Fernández va dir: “Cesc Gay és algú amb sentit propi i que sap explicar les històries; això als actors ens agrada.” I Sbaraglia va comentar: “El director ens fa mirar cap endins, en lloc de cap enfora.” Cámara va destacar que en aquest film “els homes parlen i les dones escolten; i per a elles és genial, després deixen anar frases terrorífiques”.
