Buscant la justícia social
Rosa Domènech condensa a ‘Vivències sociopolítiques i treball social' tota una vida de treball per l'estat del benestar
“Ara ens trobem en un moment molt difícil, però jo faig un cant d'esperança”, diu Domènech
“Crec que en el treball social hi ha un element important de compromís, vivència, de denúncia, que sempre sorgeix d'un element vocacional important”, escriu Rosa Domènech a la introducció del seu llibre Vivències sociopolítiques i treball social (El meu granet de sorra), publicat el mes passat per Impuls a l'Acció Social, l'entitat sense ànim de lucre que presideix i que ha editat set llibres més que preserven la memòria històrica dels educadors i treballadors socials.
Rosa Domènech, que va néixer a Llagostera (Gironès) i hi va viure només fins als 10 anys per la feina itinerant del seu pare, director de sucursal bancària, va iniciar la seva trajectòria professional com assistent social al suburbi barceloní del Camp de la Bota, entre el 1962 i el 1969, una tasca que posteriorment va continuar en el de Montjuïc. També va treballar al jove barri del Gornal, a l'Hospitalet de Llobregat, i més tard al barri de Singuerlín, de Santa Coloma de Gramenet, on va impulsar l'Associació de Deficients Mentals. Com es pot veure, Domènech va conèixer de molt a prop el fenomen de les allaus migratòries que arribaven a Catalunya des de la resta de l'Estat, que van provocar grans borses de pobresa i barraquisme a les perifèries de les grans ciutats. “En aquella època vaig viure situacions molt dures, però també molt compensatòries. La vida no és només fer diners”, afirma Rosa Domènech, que sempre ha treballat com “un professional del treball social que ho fa creient que posa el seu granet de sorra per anar fent realitat la justícia social”.
A més de la seva tasca com a assistenta social, Rosa Domènech ha estat també professora de treball social comunitari i va ser directora executiva del Grup d'Investigació i Treball Social de l'Institut de Ciències de l'Educació de la UAB, que va fer una important contribució a la formació permanent dels treballadors socials de l'Estat espanyol en la segona meitat dels setanta.
Ideològicament, Domènech va trobar el seu primer referent en l'Església. “Pensava que la justícia social, la igualtat, la solidaritat es podia aconseguir amb aquesta ideologia”, escriu, abans de reconèixer també que la fe catòlica tenia també “una vessant repressora, que a mi en aquells anys també em va influenciar i em va marcar paràmetres de caràcter restrictiu”.
El febrer del 1971, Domènech va conèixer el mestre, pedagog i polític figuerenc Josep Pallach (1920-1977), durant una entrevista que li va fer el seu marit, Joaquim Ferrer –cofundador amb Pallach del Reagrupament Socialista i, més tard, conseller de Cultura– a Calella de Palafrugell. “Pallach em va fer veure que no era necessari passar per l'Església per buscar la justícia social, sinó que podia fer-ho a través de la política”.
El model de Barcelona
El 1977, Domènech va formar part de l'equip de treballadors socials que van elaborar un model de Serveis Socials per a l'Ajuntament de Barcelona, governat pel PSC. “Vam proposar un model semblant per a la Generalitat, però a Tarradellas no li va agradar. En canvi, aquest model català va ser un referent molt important arreu de l'Estat. Per això he volgut que el llibre es publiqui també en castellà i al gener es presentarà a Madrid”, diu Domènech, que recorda que ara, en plena crisi, els treballadors socials tenen “un paper important als barris”, que no vol identificar amb la beneficència, sinó amb la solidaritat, la justícia social i l'estat del benestar. I envia un missatge d'esperança: “Hi ha crisi econòmica, de valors, de desconfiança en el sistema, però tot això es pot superar.”