‘El sabio catalán' és també un autor de teatre

De Ramon Vinyes, fins ara, sempre ha calgut l'entre cometes en el qual s'aclareix que Gabriel García Márquez el va incorporar a la novel·la Cien años de soledad com a “el sabio catalán”. A partir d'ara, aquest detall ja podrà saltar fins a l'últim paràgraf perquè la producció que ha dirigit Ramon Simó situa el dramaturg com un intel·ligent autor de teatre. Mordaç. Punyent. Divertidament surrealista. És capaç de retratar una societat i els seus vicis del segle XXI utilitzant l'univers dels anys 30 del segle passat.

Aquesta és una de les recuperacions més lloables del TNC, juntament amb Valentina, de Carles Soldevila, que va estrenar-se el 2006, o La dama de Reus, d'Ambrosi Carrión (2008/09). Ball de titelles salva el seu salt mortal temporal amb una estètica expressionista, que la trasllada a l'inestable camp de la farsa. Relliscós perquè cal unes interpretacions excèntriques però amb aplom dels actors. I les estretors de llenceria i les ombres exagerades als ulls del maquillatge els allunyen d'un còmode i pròxim realisme.

Ball de titelles situa l'acció una nit de Nadal del 1936 en un bordell. Hi ha els homes més reverenciats de la ciutat. De sobte, el guardabosc dispara contra un ocell estrany: és un home amb ales. Mig ferit, els treballadors del bordell l'acolliran i li donaran una segona vida. Nao Albet interpreta màgicament aquest ésser alat. És una ànima blanca que es veurà tacada per la cobdícia i les pors. Ingenu, cau en totes les temptacions i ha d'abandonar el seu món etern, tot i que acaba admetent l'atracció del pecat i també de la consciència. Mercè Pons és la Remei, la dona del bordell, que l'enamora i enganya, la que salva d'un conflicte familiar social i institucional als seus venerats i podrits clients.

Vinyes evidencia la distància entre els treballadors i els poderosos. Té l'ànima de Brecht. Deforma la realitat intel·ligent, com Valle-Inclán. Aboca els coneixements humanístics del “sabio catalán”, que lloava García Márquez. En volem més!