Per molts anys, Tecla Sala

“El poeta anglès W. H. Auden diu: «El sol fet de crear una obra d'art ja és en si un acte polític. Mentre existeixin artistes que creen el que els agrada o el que creuen que han de crear, encara que el que facin no sigui gaire bo ni arribi a gaire gent, estaran recordant als qui governen el que cal recordar a tots els governants: que els governats són persones amb rostre, no xifres anònimes. Que l'Homo Laborans és també Homo Ludens.» Tot artista és un granet de sal, la suma dels quals fa una muntanya immensa. Cada granet de sal és una proclama d'immortalitat, un afany d'evitar que la fantasia que ens permet existir com a condició humana no es descompongui.” Ho diu el creador Antoni Llena, per introduir La muntanya de sal, l'exposició que té en marxa ara el Centre d'Art Tecla sala, a l'Hospitalet. No és una exposició més. Té gran significació: aquesta selecció d'obres del fons municipal és una commemoració dels deu anys de l'equipament.

Per què parlar de sal? La sal és vida. Dóna sabor. Preserva de la corrupció. Ha estat moneda d'intercanvi. És sinònim de riquesa... D'altra banda, una muntanya de sal està formada per molts grans; moltes individualitats. Tothom deixa petjada al món, a la història col·lectiva, però n'hi ha –com és el cas d'aquests artistes–, que per la seva profunditat i emoció, mereixen ser destacades. Són 220 obres d'autors significatius que han protagonitzat les tendències de l'art català del segle XX. Pintura, dibuix, escultura, ceràmica, tècniques mixtes. Hi ha de tot. I organitzat en catorze àmbits. La voluntat no és fer una cronologia, sinó més aviat aixoplugar sota un mateix paraigua les peces que comparteixen un esperit. S'obre amb l'àmbit Referents de la modernitat. Aquí: Barradas, Miró, Tàpies, Dalí, Picasso... Tot seguit, Ideals de bellesa i ordre: tradició, serenor, classicisme. Hi trobem, per exemple, les escultures d'Hèctor Cesena i Rafael Solanich. Representar l'imaginari, La vena expressionista... Fins a catorze espais. Togores, els ceramistes Serra, Uclés, Capel, Sucre, Tharrats, Ràfols-Casamada, Chancho, Amat, Guinovart, Subirachs...

El Centre d'Art Tecla Sala, tal i com el coneixem avui, ha fet deu anys. Aquesta antiga fàbrica, quan es va adquirir, ja va acollir exposicions, com les retrospectives de Guinovart i d'Hernández Pijuan, però fins al 2002 no es va acabar la remodelació que el convertiria en l'equipament actual, amb la biblioteca i el centre d'art. Antoni Perna, director artístic del centre, comenta, a propòsit dels deu anys: “És un bon moment per mostrar el que aquesta ciutat té i que no és visible.” És un fons d'art d'al·luvió, en diu ell. Un sediment de procedència diversa, amb molt poques adquisicions. Cal destacar, d'aquest fons, el paper que ha jugat l'Agrupació d'Amics de la Música, que neix el 1947 i deixa d'existir als setanta. I el paper del seu impulsor, Jaume Reventós, un enamorat de l'art. Ell va cedir la seva col·lecció d'art, la pròpia i la de l'entitat. És un exemple només de les espurnes de vida cultural que han propiciat un caliu favorable a l'art. D'aquí a ben poc es presentarà un llibre sobre tot això. Segueix Perna: “Com és que una ciutat com aquesta, l'Hospitalet, que ha tingut un creixement tan ràpid, i amb un origen rural, en la qual no hi havia una burgesia il·lustrada, hagi tingut aquesta sensibilitat cap a les arts plàstiques?” D'aquí a un mes tindrem el llibre, L'Hospitalet i l'art modern, 1912-2012. És fruit d'una recerca exhaustiva, i manté un to divulgatiu, molt propi del Tecla Sala. Perna es planteja: “Tenim un centre d'art... Per què? Per què un alcalde així ho va decidir? D'alguna manera hi ha hagut una continuïtat, en relació a les arts plàstiques.”

“Celebrem que fem deu anys, celebrem que som aquí encara i volem donar les gràcies a tantes persones que han treballat per les arts... Tots han col·laborat a posar el seu granet de sal.”