El claustre redescobert

La llebre la va aixecar el diari El País, quan va informar que a la propietat Mas del Vent de Palamós, Gerardo Boto, historiador de l'art nascut a Lleó, adscrit a la UdG, havia descobert un claustre romànic d'enormes proporcions. La notícia que va ocupar la portada del rotatiu va saltar als circuits nacionals, estatals i internacionals, transformant la canícula en una complicada pugna entre experts en art, institucions i mitjans de comunicació que van maldar fins a l'extenuació per demostrar que la troballa era la nova Pedra Rosseta, i podia lligar l'art romànic de les zones altes del regne de Lleó amb l'èpica llombarda. Tot va començar quan en el número 94 (del juliol i agost del 2010), la revista francesa de decoració AD va publicar un espectacular reportatge sobre l'habitatge del suïs Kurt Englehorn i la seva dona Carmen a Mas del Vent, una finca de 22 hectàrees localitzada a la Fosca. Les imatges del fotògraf Vincent Leroux se centraven en una galeria d'arcs romànics que vorejaven la piscina, una estructura, com a mínim, impactant, que va despertar l'atenció de Gerardo Boto i va acabar de fer el salt a la popularitat després que unes fotografies de l'any 1959 van demostrar que la construcció havia viscut un temps de glòria i oblit en un erm abandonat de la capital de l'Estat. L'estira i arronsa entre els propietaris i les institucions, les especulacions i les teories de tota mena van omplir de notícies i intriga les tardes estiuenques, fins que Explotacions Agrícoles i Forestals Brugarol SA, que era propietària de la finca, va obrir les portes als experts i aquests, després d'una visita detallada, van coincidir que hi havia alguns elements d'antiguitat i autenticitat contrastada, però deixaven el dictamen definitiu per a més endavant. Es van viure dies i mesos de discussions i frenesí, lluites de paper entre els defensors i els detractors de l'autenticitat, es va arribar a dir que era un exemplar únic de l'escola castellana, amb les arrels a Burgos o a Salamanca, però la bombolla es va rebentar el primer dia d'agost, quan la premsa va recollir que, segons un dictamen dels tècnics de la Generalitat, el ja celebèrrim claustre de Mas Vent no tenia un valor principal sinó que era una recreació historicista:“Un conjunt construït a l'estil romànic però en una època molt més tardana: finals del XIX o primer terç del XX.” L'argument semblava contundent i va convèncer la majoria dels interessats, tots menys un, l'home que havia presentat la troballa en societat, Gerardo Boto, que el 24 d'octubre, en una conferència celebrada a la seu dels Amics del Museu d'Art de Girona, basant-se en un reguitzell de dades històriques i científiques, va puntualitzar: “És fals que el claustre sigui fals”, deixant oberts tots els interrogants.