Habitació moblada

Com uns mobles poden servir per a famílies de destí paral·lel, el nou plantejament de La Perla 29 de renovar quasi totalment el repartiment de la seva producció nadalenca es demostra que és eficaç. I encara més, perquè en la memòria d'un text estrenat fa tres anys, ara s'hi pot posar la veu i el físic d'altres actors. I això en papers protagonistes com ara Luca Cupiello (Boris Ruiz substitueix Pep Cruz) és revelador. Perquè aquell home gran i gros que es deixava entendrir per Nadal fent un pessebre, ara és prim i baix però amb una dosi més gran de cinisme. No és que una interpretació sigui millor que l'altra, és que cadascú hi posa de la seva collita amb encert. Potser l'actual producció, esdevé més coral, amb unes interpretacions de sarcasme ben ajustades al patró.

“Busca't una habitació moblada”, recomana el patriarca al seu germà per poder salvar-lo de les urpes del seu fill (“carn de presidiari”), capaç de robar sabates a un malalt preveient que ja no s'alçarà mai del llit. Tanta misèria com la de Luces de Bohemia de Valle-Inclán.

Les produccions de La Perla 29 es distingeixen per la seva buidor i el seu desig de mirada a l'infinit. No ho és en la versió dels Cupiello, plena fins a l'últim detall, per retratar una família que s'estima a puntades de peu. Practiquen una moral napolitana d'arrel per enuig dels més joves. Però en tota moral hi ha esquerdes per robar cinc lires, tenir una amant, amagar el cafè bo quan hi ha visites o per fer una repassada a la veïna del pis de dalt. És una comèdia que funciona sense fissures. Els canvis d'escena, notables per la seva transformació de l'espai amb elements que entren i surten, permeten que els actors s'expressin en italià. Un joc en què, fins i tot, es deixa veure Broggi. La seva saviesa és transportar el públic a l'ambient adequat. I el final emotiu demostra que una tradició no sempre és entreteniment vacu. En un pessebre també hi batega vida.