El Lliure brinda per “l'Annita”

El Teatre Lliure ha enviat un comunicat als mitjans de comunicació titulat 'Brindis per l'Annita' en què tota la família d'aquest teatre que va fundar Anna Lizaran, morta aquest dissabte a la matinada, s'acomiada d'ella definint-la com a “tendra i immensa, apassionada i subtil, refinada i popular, dona i actriu tota d'una peça”. Els seus col·legues i amics parlen de la seva “generositat desbordant”, mantinguda a l'escena però també a la vida, “amb un compromís ferm però gens ostentós amb el Teatre Lliure, els teatres, el Teatre i la vida”. Una vegada més i sempre, els seus amics del teatre brinden per ella.

“Per a nosaltres sempre has estat i seràs l'Annita; per als altres, La Lizaran, amb totes les majúscules”, comença l'escrit, que afirma que la recorden en totes les seves interpretacions, “dramàtica o pallassa, esqueixada o amb aquella comicitat que no necessitava cap truc, deixant caure la rèplica contundent amb tota la intenció, després d'una d'aquelles pauses que deixaven tothom expectant i que precedien primer el teu esclat i, immediatament, la resposta del públic”.

“En papers petits o grans, el que tocava, ascendint inexorablement cap a majors creacions, vivint-ho intensament a la sala d'assajos i nit rere nit fins a l'última representació”. Així és com els seus companys recorden l'actriu, però “també escombrant i fent tota mena de feines en aquells primers anys, al “convent” de Leopoldo Alas, i al camerino preparant-te per a la funció”.

La Lizaran sempre es posava un perfum per a cada paper, segons recorden, el que havia decidit “que era l'idoni per a aquell paper i per a cap altre” i feia “un traguet” per acabar de posar-se en la pell del personatge i sortir disposada a menjar-se el món o, si més no, “el públic d'aquella representació”.

“Sempre amb aquella generositat desbordant, a l'escena però també a la vida, amb un compromís ferm però gens ostentós amb el Teatre Lliure, els teatres, el Teatre i la vida. I brindem, un cop més i sempre, per tu.”