La històrica cobla La Principal de Tortellà, en una edició municipal

Una de les raons per les quals aquest municipi garrotxí té la fama de ser el poble amb més músics per habitant és la cobla orquestra La Principal de Tortellà, fundada el 1910 –la va impulsar el mestre Josep Saderra Puigferrer– i desapareguda el 1965. Durant aquesta trajectòria de més de mig segle, 43 músics van tocar-hi en centenars d'actuacions a Catalunya, tant al sud com al nord dels Pirineus. L'any 1921 va ser declarada orquestra de primera categoria, i això la va posar el nivell de les millors del país. A tots els que hi van tocar va dedicar l'Ajuntament, en l'última festa de Santa Cecília, l'homenatge anual que fa als seus músics, i una publicació en què es parla dels orígens i evolució de la cobla, així com de l'organització –instruments, vestuari, escenografia, cartells, etc.– que hi havia al darrere. Acompanyen els textos una selecció de fotografies procedents de diversos fons.

A partir del testimoni directe d'alguns dels instrumentistes, en el llibret s'expliquen anècdotes divertides i d'altres que no ho són tant. Van ser els de La Principal de Tortellà els que van descobrir el cos del rector de Sadernes, mossèn Conill, assassinat, quan venien a peu a tocar a Sant Llorenç de Cerdans l'agost del 1936. Però també s'hi narra l'hospitalitat que la gent dels pobles els oferia en els anys difícils de la postguerra, l'aventura que a vegades suposava superar la duana carregats de petit contraban, les bromes que es feien entre ells... La publicació permet també submergir-se en un món senzill de l'Alta Garrotxa que ja ha desaparegut, en què els músics de Tortellà anaven a tocar a Beget portant els instruments al cim d'uns matxos i aprofitaven els viatges per vendre a Oix els xuixos que feia el pastisser del poble, l'habitual conductor de l'autobús.

La modernització de la societat a la dècada de 1960 va suposar la mort de La Principal de Tortellà. Va ser víctima –s'indica en el llibret– de “la música enllaunada, les discoteques, la formació de conjunts amb nombre reduït de professionals, la còpia de models estrangers...”.