Si les paraules et viuen

“Si saps llegir paraules, ho saps llegir tot i tot vol dir tot: llegir la música, llegir els edificis, llegir les persones, els fets de cada dia... fins i tot la màfia!” Llegir. M'ho diu amb força inusitada i gestos evidents: és la Núria Martínez Vernis.

El valor de llegir és, doncs, el de la intel·ligència. Deixar de ser analfabets vol dir entendre i entendre vol dir viure. “Llegint, pots viure infinits mons que no cal viure prèviament, com també mons físicament inabastables. Si vius, llegeixes. Com una fórmula: “A + Llegir, + Intel·ligència.”

La Núria ho fixa: és qüestió d'amor, de la dosi de passió que posis al fet de viure, de si vols viure més, i més vides, i viure-les simultàniament. I ho rebla: “És un joc i el guany n'és el plaer de viure altres vides.” Més encara, aquest joc “és tan divertit, tant, que viure a través de la literatura et fa viure millor”. Qüestió d'intensitat, de plaer i de fer-se savi.

Essent, com és, una raó vital, hi ha en conseqüència un llibre per a cada moment. Si un llibre avui no ens va bé, no ens ha de fer cap recança de reservar-lo per quan arribi el moment adient i, si mai no arriba, tampoc no passarà res, l'abandonarem i en cercarem un altre. Però quan el trobem, embogirem i serà una espiral que ens enfilarà a d'altres camins, que al seu torn podrem prendre o debolir, que ens llevarà prejudicis, que ens farà deixondir. “Viurem mons paral·lels. És màgia, no bogeria, i tu, lector, n'ets el criteri, si en aquest camí aprens a fer-te selectiu.”

“La literatura pot arribar a viure per mi”, arriba a afirmar. Una substitució? “Si un llibre és bo, si llengua i contingut hi estan ben travats, viuràs el que llegeixes, et durà fins al delit de viure fins al límit i fins a un límit infinit, obsessiu, si cal.” Poetessa de l'escriptura i de l'oralitat, li demano: es relaciona amb l'escriptura i la lectura digitals? “Internet és el món a l'abast, una eina sense límits per investigar universos, músiques, art, paraules, mons literaris... les matèries primeres de la creació, i no pas un condicionant a l'hora d'escriure.”

Si ha un llibre que ens farà embogir i deixondir aquest és Deix on dir, el darrer de la Núria. Ja en el títol duu marcat el joc de llengua mentre a l'interior hi bateguen amb pulsió diverses vides de solitud. Fa una comparació: “Si el primer llibre (L'acròbata tampoc no en sortirà il·lès) és una cursa de 100 metres que la crítica et fa guanyar, el segon (Quantes mentides fan una sola veritat) és una cursa de mig fons: si no te'n surts, els jutges t'apallissen. Fins aquí ets autora jove i tot se't perdona: hi ha possibilitats però les has de demostrar. El tercer llibre és definitiu: “O l'encertes o estàs morta.” Per això la Núria s'ha estat cinc anys vivint literalment el que hi llegireu, vivint-ne les vides constatades per descontaminar-les després. “La vida canvia, i els mons i els paisatges també, així que arriba un punt que cal fer neteja, esporgar. És dur: madurar el llibre és depurar la llengua i pot ser feina d'anys esbrossar una sola paraula.”

Diria que l'esforç li ha deixat marca. Ja pot ser: hi ha qui creu que Deix on dir és el llibre de l'any. Si el llegiu, en veureu la màgia. Si n'accepteu el repte, la llibreria us hi espera.