CRÍTICA
JordI BORDes
Excel·lent: mordaç i eficaç
Sixto Paz posa en escena un dels set autors internacionals que avala l'Obrador d'estiu
La nova productora Sixto Paz s'ha atrevit a presentar un nou dramaturg a Catalunya. Nick Payne és una de les set firmes que l'Obrador d'estiu (el centre de recerca dramatúrgica emparentat amb la Sala Beckett) considera que despuntaran en breu a tot Europa. Es presenta el primer text de l'autor britànic, un treball iniciàtic que busca la manera d'explicar una història de personatges amb contradiccions, fins i tot còmiques per ridícules. La versió que es fa a la Beckett és panoràmica, l'acció s'estén en un espai llarg i prim que permet encadenar escenes en espais diferents. O no. El codi de salts d'espais o de temps funciona sense equívocs i dóna un ritme àgil a una història en ordre cronològic de notable impacte social. Apareix un professor universitari ecologista fins a la medul·la (Carles Gilabert), convençut de trobar una nova manera de combatre l'aniquilació del planeta. Ell, però, és incapaç d'aconseguir que la seva relació familiar sigui sostenible. No hi ha enganys, només fredor, allunyament, avorriment. És un personatge estàtic però que al final aprèn a ser possibilista tendrament. Montse Germán és la mestra i mare d'una adolescent; se sap entusiasmar per l'art, (llegeixi's dirigir un musical a l'escola) però és incapaç d'insuflar emoció a la filla i al marit. Patrícia Garcia té el paper més difícil. És l'adolescent esquerpa, però, quan se li sap trobar l'esperó de l'ànim, expressa l'alegria, la felicitat, el desig, però també l'error, la desesperació, la buidor més fonda que la grisor inicial. Finalment, Pau Roca signa el personatge desencadenant. Oncle de la noia, germà del científic, és el tarambana de la família. Inconstant, bala perduda, però amb una gran habilitat per aprofitar les oportunitats. Sigui per passar una temporada a casa del germà de gorra, sigui per donar un revulsiu a la neboda o per intentar enamorar la seva antiga xicota. Té un paper agraït perquè és contradictori. Però això també comporta un perill: exigeix canvis de registre molt ràpids. L'espai, que ara creix, ara decreix és una sorpresa agradable. Peça que rastreja en les dificultats de l'adolescència. Molt recomanable. Garanteix riallades per les situacions, però també emocions, pels escaires de la trama.