El DOX a Praga

Països emergents

Mentre aquí vivim una congelació, no només salarial, sinó mental, entorn de l'art contemporani, que fa tancar centres, espais d'art, labs de producció i altres estructures que fins ara havien funcionat de manera modèlica, com l'Espai Zero d'Olot o el centre de producció Can Xalant de Mataró, tancats gairebé per ordre administrativa com es feia abans, en altres països acabats de convertir en estats propis o en vies d'agafar el primer vagó del tren de l'euro, com la República Txeca, els centres d'art emergeixen amb embranzida en el panorama internacional, bé com a aposta privada, bé com a pública. És el cas de l'anomenat DOX de Praga, privat i amb quatre anys d'existència, que s'està situant en un primer nivell de propostes contemporànies. Al nostre país, la crisi dels centres d'art contemporani s'està donant tant en l'àmbit públic com en el privat, en una reculada que recorda l'empobriment de final dels anys setanta, quan tot encara estava per fer i construir.

Sis mil metres quadrats

En els seus sis mil metres quadrats de superfície, que emplena amb tres o quatre exposicions al mateix temps, dissenya un programa que busca intercanvis internacionals amb Barcelona (mal moment per enganxar-nos a la corda internacional) i que n'assoleix ja amb Nova York i altres punts estratègics del planeta. Dirigit per Leoš Válka i amb Jaroslav Andel com a director del programa artístic del centre, aquests dies s'hi presenten Amor Psyché. Action-Vienna, sobre la dona en l'accionisme vienès, així com una exposició de Jan Kabuk, titulada Forces de resistència, o temàtiques crucials en el moment que vivim com Cartografies de l'esperança: canvi de narratives, una proposta aguda sobre la crisi econòmica, financera, de creació i de corrupció de les nostres democràcies. Les propostes artístiques que s'hi presenten són crítiques amb el sentit de la història, que s'ha esdevingut des de la caiguda del Mur el 1989 fins ara mateix. Replantejament de la història, fi de la història, progrés i regressió, una proposta que inclou fins i tot el moviment de protesta del 15-M.

Narratives de canvi

L'exposició Cartografies de l'esperança, acompanyada dels debats, conferències i discussions que s'han generat al seu entorn, vol ser motiu d'inspiració per crear plataformes que generin un canvi en sentit positiu i la cooperació entre artistes, activistes socials, científics i ciutadans en general, en l'àmbit local i l'internacional per tal de trobar una nova perspectiva per afrontar la contemporaneïtat amb sentit col·lectiu i crear una nova història comuna. Com a referent del nostre país, la presència del projecte Postcapital Archive (1989-2001), de Daniel García Andújar, que ja va ser present a l'exposició Postcapital: Politics, City, Money a la Virreina l'any 2006, no ens deixa almenys fora d'aquest panorama de reflexió contemporània, encara que els nostres centres vagin tancant portes i una bena als ulls ens vagi situant fora del circuit internacional.