aniversari
GUILLEM VIDAL
Trenta anys de perspicàcia
Un triple CD ressegueix l'aventura de Mario Pacheco al capdavant de Nuevos Medios, un segell al qual, fins i tot, Joan Miró es va avenir a dissenyar-ne el logo i que va insuflar nous aires a estils com ara el flamenc, el jazz o el pop d'autor
Tres discos, amb seixanta cançons, empaquetats amb motiu del trentè aniversari de Nuevos Medios, fan lluir ordenadament la feina feta per Mario Pacheco (1950-2010) al capdavant del segell, responsable d'uns quants experiments d'alta volada en camps com els del flamenc, el pop d'autor i el jazz. El recull permet retrobar-se, per exemple, amb la incisiva unió de Ketama amb Toumani Diabaté i Danny Thompson en el projecte Songhai –un dels encreuaments més reveladors d'una època en què l'etiqueta world music no estava tan en voga–; fusions flamenques com les de Pata Negra o Ray Heredia; o grans clàssics del pop espanyol dels anys vuitanta com ara Golpes Bajos, La Mode i Vainica Doble.
D'artistes catalans que Nuevos Medios va tenir en nòmina destaquen els Claustrofobia de Pedro Burruezo –als quals Pacheco va fitxar tot i la seva difícil adscripció estilística–; Sisa transmutat en el melòdic Ricardo Solfa –que altres discogràfiques no es van acabar de creure–; Carles Benavent i Joan Albert Amargós, que van brindar a la discogràfica alguns dels seus diàlegs jazzístics més exquisits; o, més recentment, Las Migas o Llibert Fortuny, als quals Pacheco va oferir els seus primers contractes discogràfics. «Mario es movia amb una perspicàcia molt propera als treballs d'Alan Lomax per a la Biblioteca del Congrés dels EUA o John Hammond per a la poderosa CBS», escriu Pedro Calvo –que situa Nuevos Medios en l'òrbita d'altres segells europeus de gran influx com Factory o ECM– en les notes del disc. La digitalització recent del seu catàleg, que recupera molts discos disponibles fins ara només en vinil, perllongarà l'encant d'un segell al qual, fins i tot, Joan Miró es va avenir creant-ne el logo. Queda, encara, molta màgia per (re)descobrir.