Sense mirar la firma

Si l'art és una teràpia, un cas clínic o una malaltia, quan els galeristes es fan una revisió mèdica anual, de ben segur, quan passen pels raigs X, la radiografia que en surt de la seva estructura interna és la d'un col·leccionista. Alejandro Sales (Galeria Alejandro Sales, carrer Julián Romea, 16, Barcelona) neix a l'art com a col·leccionista, es troba en els seus gens. De ben jove es llança a una passió que el portarà a crear una galeria, per damunt de dedicar-se ortodoxament als seus estudis de dret i economia. En aquest recorregut el mou un instint que encara ara el fa diferenciar entre comprador i col·leccionista. “La crisi ens ha afectat especialment perquè teníem més compradors que col·leccionistes i els compradors es mouen per modes”, explica Sales, que durant anys ha aplicat un mètode per comprar com a col·leccionista: “Quan anava a fires com ara a Basilea, fixava el meu pressupost, aleshores voltava, seleccionava l'obra i comprava sense saber el nom dels artistes.”

Com a galerista aplica el seu esperit de col·leccionista. Estilísticament la seva galeria ha tingut una trajectòria de criteri ampli. L'interessa la pintura, el dibuix i l'escultura i pensa que determinats formats com el vídeo no tenen perquè trobar-se a les galeries. “No tot el que sigui art ha d'estar comercialitzat, per a això ja hi ha els museus.”

A Sales no li agrada el plantejament dels museus d'art contemporani, inclòs el Macba. “Han de ser centres d'art. Penso, tot i que sempre va bé vendre a institucions, que l'art contemporani hauria d'alimentar-se dels col·leccionistes.” I afegeix: “No hi ha mirades personals. El Macba hauria de centrar-se primer en Barcelona, després en Catalunya, en Espanya, en Europa i, finalment, en tot el món.” Sales reivindica el gran ventall estilístic que representen les galeries enfront l'uniformitat que ha portat la globalització als museus d'art contemporani. “Viatges al Brasil, te'n vas a Berlín, fas un tomb per Barcelona i arreu et trobes amb els mateixos artistes. És això el que m'enerva. L'art ha de ser un ventall ampli d'opcions i que cadascú trobi la seva identificació.” I aquest plantejament és el que vol aplicar al dia a dia de la seva sala. “Els galeristes no ens hem de reinventar, sinó ser fidels a una manera de fer i expressar el que ens interessa.”