des. del. jardí
vicenç pagès jordà
Els pitjors films d'escriptors
La pel·lícula The words (El ladrón de palabras) té el mèrit d'incloure els tòpics més mefítics de les històries d'amor i alhora un dels escriptors menys convincents de la història del cinema. Veient-la, és inevitable preguntar-se si als guionistes se'ls havia imposat una ordre d'allunyament de qualsevol escriptor que hagi trepitjat aquest planeta. ¿Com s'entén, si no, que el protagonista sembli construït a partir de la lectura atenta del Reader's Digest i dels compendis il·lustrats de tòpics que s'apilonen generosament al vestíbul de les botigues Happy Books?
El Bradley Cooper de The words seria la parella perfecta per a la Sharon Stone d'Instint bàsic, aquella escriptora que es passa la pel·lícula creuant les cames i jugant amb el punxó de gel però que en cap moment no mostra cap interès per la literatura. Sempre he considerat Instint bàsic com una actualització d'aquells contes tradicionals en què ratolins i follets passen la nit treballant perquè algun vell sabater o sastre se n'endugui el mèrit. Pel que fa a l'encefalograma pla i, doncs, a la previsibilitat garantida, l'escriptor de The words té un competidor notable en el que encarna Brian Dennehy a Best Seller, un policia expeditiu que ens hem de creure que a les seves hores lliures escriu novel·les amb la facilitat amb què fa punteria a la galeria de tir. Com més cops de puny i trets encerta, més ens costa d'imaginar-lo barallant-se amb la sintaxi i refent, amb paciència, frases coixes.
El personatge interpretat per Bradley Cooper a The words també seria un bon interlocutor del Nicolas Cage d'Adaptation, un guionista que escriu sobre la seva manca d'inspiració i protagonitza una pel·lícula que durant dues hores no ens diu res excepte que no té res a dir. Lope de Vega només va necessitar catorze versos per fer el mateix en Un soneto me manda hacer Violante. L'interès que tindria un diàleg entre els escriptors que protagonitzen The words i Adaptation només seria comparable al d'aquella pel·lícula d'Andy Warhol titulada Sleep, en què el protagonista apareix dormint durant més de cinc hores.
El que tenen en comú tots aquests escriptors de ficció és l'èxit. Per raons que avui no tenim temps de dilucidar, resulten molt més convincents les pel·lícules protagonitzades per escriptors fracassats: el guionista William Holden que ha de fer de gigoló a Sunset Boulevard, el Mickey Rourke que s'emborratxa sistemàticament a Barfly, el John Turturro que descobreix les ombres de Hollywood a Barton Fink...
