El gran Tomàs Garcés

Galàxia Gutenberg / Cercle de Lectors, sota la direcció de Joan Tarrida, ha tingut l'encertada idea d'ampliar la nòmina de la seva excel·lent col·lecció d'obres completes d'autors catalans per incloure Tomàs Garcés al costat de Josep Palau i Fabre i Joan Salvat-Papasseit. L'edició ha anat a cura del rigorós i exhaustiu especialista Valentí Soler i Noguera, consta de 1.538 pàgines i aplega tota la producció poètica (original i traduïda), memorialística, crítica i assagística de Garcés, seguida d'una generosa mostra del seu periodisme cultural.

Aquesta nova obra completa supera i arracona totes les edicions anteriors compiladores. A més, es tracta d'una edició valenta perquè parteix d'una premissa inicial arriscada: Tomàs Garcés mereix un lloc destacat a la primera fila del cànon de la poesia catalana del segle XX. Fins ara Tomàs Garcés ha estat víctima del fenomen que el 1919 T. S. Eliot va qualificar d'amabilitat letal, és a dir, una acceptació general desmotivadora i neutralitzadora. El nom de Garcés ha estat i és molt present, però la qualitat d'aquesta presència és de tan baixa temperatura que no convida a endinsar-se a la seva obra.

Aquesta esplèndida Obra completa és, en primera instància, una llança trencada a favor de l'excel·lència artística de l'obra de Garcés. En segon lloc, el nodrit volum és una invitació pràcticament irresistible per llegir, tal com toca, la producció de Garcés de manera transversal. El resultat de la proposta de lectura és doble.

Per una banda, els lectors s'hauran de rendir per la qualitat humana, intel·lectual i estètica de l'obra de Garcés. Es farà evident el seu domini impecable de la llengua i la forma, la sofisticació culturalista del seu bon gust, la profunditat i subtilesa del seu pensament, la independència i abast del seu discurs crític, l'ambició i sensibilitat del seu ideari religiós, social i polític...

I, en segon terme, els lectors s'adonaran de la insòlita unitat i coherència de l'obra. El nucli creatiu és la poesia, però l'impuls líric de Garcés no s'esgota amb el vers, sinó que es desborda, de manera natural, cap a la prosa poètica, el poema en prosa, la traducció de poesia, el dietari líric, l'assaig sobre poesia o la ressenya i el comentari periodístic de poesia. Tot està perfectament travat i tots els gèneres s'alimenten entre si.

A partir d'ara hem de repensar Garcés, però en gran.