Qui menja sopes...

Sí, se les menja totes. I qui no vulgui pols que no vagi a l'era. Víctor Pàmies i Jordi Palou han aplegat els 100 refranys més populars de la llengua catalana, gràcies a una combinació prou original d'iniciativa, coneixement i dedicació.

La iniciativa arrenca d'una mena de joc que Pàmies va adreçar als lectors del seu bloc personal al març del 2010: es tractava de trobar els deu refranys més populars seguint unes normes concretes. Hi van respondre més de 1.200 persones d'arreu dels Països Catalans, tot un èxit que va comportar obtenir un corpus fraseològic de gairebé 12.000 refranys.

El coneixement dels dos autors va engegar la màquina del saber lingüístic. Pàmies, autor del portal més destacat sobre paremilogia catalana, ha sabut manejar les dades per establir un rànquing de refranys i, sobretot, per afegir-hi l'origen, algunes anècdotes i els equivalents (si n'hi ha) en castellà, anglès, francès i italià. Palou, autor del web rodamots.com i del butlletí associat Cada dia un mot, s'ha encarregat d'il·lustrar els refranys amb passatges de novel·les, de poesies, d'articles periodístics i fins i tot d'acudits d'aquest diari, com la tira d'en Sísif, de Jordi Soler. La dedicació ha portat uns textos divulgatius i ben escrits, que no es descuiden d'indicar la posició que ocupa cada refrany en la llista de la popularitat ni tampoc de recórrer a les explicacions de Joan Amades o d'Antoni Llull Martí.

Potser hi sobra la referència etimològica en alguna de les paraules que componen el refrany i hi faltaria alguna síntesi final per dir al lector quins refranys són més productius (ho són els meteorològics?) i quins són més propis d'aquí i d'allà. Ah, saben quin és el refrany més popular? Ja ha sortit i no és pas el de les sopes...