Reconstruint la veu trencada

“Tot el que he escrit per a veu de soprano ha sigut pensant en tu. Tot, doncs, et pertany.” A la Barcelona de la República, on Conxita Badia (Barcelona, 1897-1975) s'havia convertit en la musa dels principals compositors del moment, des d'Enric Granados a Frederic Toldrà, Robert Gerhard, Frederic Mompou o Arnold Schönberg, aquesta declaració de rendició absoluta al talent d'una sola dona firmada per Pau Casals, que esdevindria un dels seus principals avaladors, no hauria de semblar excepcional, si no fos que avui quasi ningú no es recorda d'aquella cantant de maneres exquisides, exiliada amb la Guerra Civil i professora, al seu retorn, d'una jove promesa anomenada Montserrat Caballé.

La seva figura s'havia tornat llegendària i misteriosa també per a la seva besnéta, Eulàlia Domènech (la Jonquera, 1978), que va voler descobrir quina personalitat veritable s'ocultava rere les fotografies familiars immergint-se en l'arxiu dels seus, en els records dels que l'havien coneguda i en els documents conservats a les fonoteques i hemeroteques del país. El documental Conxita Badia no existeix, el retrat que n'ha resultat, és més enlluernador que el mite mateix, perquè il·lumina l'encara mal conegut exili musical català al mateix temps que restitueix la veu d'aquella intèrpret oblidada. El film, seleccionat per al Festival In-Edit el 2012 i estrenat al Canal 33 el 4 de gener passat, es projecta diumenge, dia 27 (11 h), al Museu Memorial de l'Exili de la Jonquera (Mume), coincidint amb la clausura de l'exposició de fotografies de Jean Ribière sobre Pau Casals. A l'acte hi participaran una de les filles de la cantant, Mariona Agustí; Eulàlia Domènech, i els historiadors Eric Forcada i Enric Pujol.