Olot i molt més enllà

Olot és un cas apart. I té la seva explicació. Mantenir una pulsió artística tan intensa durant més de 150 anys marca. L'escola pictòrica d'Olot que va fundar Joaquim Vayreda sota el mateix embruix dels genis de Barbizon ha donat caràcter propi a l'art, els artistes i la societat olotina. Però els temps canvien i els fills dels incondicionals devots del paisatgisme garrotxí i la seva llarga nòmina de deixebles ja no se senten còmodes amb els quadres que han vist tota la vida penjats al menjador de casa. Hi ha rebels de dues menes: els que, sovint per ignorància, reneguen del tot del passat –i les cases de subhastes felices, perquè es folren amb tant de material de rebuig exquisit–, i els que saben compatibilitzar les seves afinitats amb l'art contemporani, l'art del seu temps, amb un llegat pictòric que els identifica. És que l'art obliga a triar? Aquesta és l'opció intel·ligent que va fer que quatre socis es decidissin a fundar el Fons d'Art d'Olot –avui Fonsdart Galeria, per no deixar cap dubte que no és un club privat–, un dels quals és el conegut periodista Josep Puigbó. La idea era ben clara: eixamplar la perspectiva de la creació artística per estimular un nou col·leccionisme a Olot i el seu entorn sense anhels de desafiament a la tradició. Els canvis de mentalitat són lents i el seu model de galeria ha acabat atraient més clients de fora que no pas locals.

Al Fonsdart tenen ben assumit que als artistes se'ls ha d'estimar, i als clients, per sobre de tot, respectar i no tractar-los com aquell qui compra una barra de pa. Tant és així que donen la possibilitat de poder canviar les obres que s'han adquirit en un termini de cinc anys. «Això ho fem perquè creiem en les peces que tenim; sé que, si me'n retornen una, la tornaré a vendre», exclama Dolors Capdevila, la directora. Una altra cosa és que els clients els ho demanin gaire sovint: «Si t'has enamorat d'una obra, quan la despenges la trobes a faltar.»

La galeria, situada en un elegant i cèntric local, va néixer ara fa just 20 anys, és a dir, a les portes de la crisi dels noranta. Això potser els va bregar en enginy, i d'aquí que estiguin decidits a combatre la crisi actual –que han notat més tard que la majoria; de fet, l'últim any– amb noves estratègies i quotes atractives per captar i seduir amb art d'avui els col·leccionistes joves.