Quan el gènere perd la inventiva

Quan una pel·lícula retorna a un gènere tan codificat temporalment com el cinema negre, la primera cosa que li hem de demanar és que proposi alguna lectura o renovació de l'herència. Gangster Squad de Ruben Fleischer té com a principal greuge la seva incapacitat per dir-nos res de nou i funcionar com una mena de gran reader's digest sobre tot allò que l'espectador espera d'una pel·lícula negra sense haver de sentir-se sorprès. La pel·lícula funciona com una mena de gran recopilació de gestos, escenes, persecucions, assassinats i tensions que ja s'havien vist mil vegades i que queden perfectament maquillats per algunes notes de nostàlgia. Que ningú s'esperi un hipotètic retorn a Chinatown de Roman Polanski, ni tan sols una variació de L.A. Confidential de Curtis Hanson, ni una variant de La dalia negra de Brian de Palma, sinó més aviat una mena de pel·lícula clixé que pot distreure els espectadors menys exigents però que esclata com un gran fracàs. Les seves febleses s'agreugen si tenim en compte que el casting està encapçalat per Sean Penn, acompanyat de Josh Brolin i l'actor de moda, Ryan Gosling.

Per què fracassa Gangster Squad? En primer lloc perquè la història resulta previsible. Tota la trama gira al voltant de la creació d'una mena de brigada policial especial –Los siete magníficos– que s'ha d'encarregar de destruir el poder del gàngster que té el control dels negocis foscos de Los Angeles, a mitjan anys quaranta. En la primera part veiem com el gàngster actua amb crueltat. En la segona veiem com s'organitza la nova formació i en la tercera seguim la lluita de la brigada d'elit per poder-lo posar en ridícul i poder-lo empresonar. L'altra raó del fracàs és que aquesta història està explicada a partir d'un seguit de personatges planers i la trama no aporta cap element visual nou en la seva posada en escena, cap element visual mínimament engrescador. Si examinem els darrers corrents del cinema negre, ens trobarem que la majoria d'ells o bé desconstrueixen el gènere, o bé trenquen amb els codis visuals que l'han marcat. Probablement, més d'un espectador pot pensar que en un temps mancat de propostes adultes sòlides potser resulta gratificant i gens menyspreable l'existència de Gangster squad. El més curiós de tot plegat és que, actualment, la televisió ho fa molt millor que el cinema i que el gènere no para de renovar-se constantment en algunes sèries capdavanteres. En un sol capítol de Broadwalk Empire hi ha molta més creativitat que en les dues hores d'aquest film malaltissament retro.