Factoria artística

Només la mateixa distribució de l'espai de la galeria Àngels Barcelona ja ens diu alguna cosa de com funciona aquesta sala dedicada a l'art més rabiosament contemporani. En el que havia estat un taller mecànic, al cèntric carrer Pintor Fortuny, es combina l'espai d'exhibició amb el de despatxos i producció. No per casualitat, la part dedicada a la producció, la que és la veritable fàbrica d'activitat cultural, de la galeria, és més gran que l'espai d'exposició. I no és que les mostres de l'Àngels Barcelona siguin poca cosa. Estem parlant d'una de les galeries d'art contemporani més interessants de la ciutat. Hi passen regularment artistes tan punters com Joan Fontcuberta, Pedro G. Romero, Harun Farocki, Mabel Palacín, Michael Snow... Però la gestació dels projectes és per a l'equip de l'Àngels Barcelona fonamental.

Fundada el 1995 per Emili Álvarez primer al carrer dels Àngels, la galeria es va traslladar el 2007 al carrer Pintor Fortuny. Pep Agut, artista també de la casa i responsable de la programació de la sala, es va encarregar del disseny del nou espai amb la intenció clara que la galeria s'assemblés més a “un centre cultural que no pas a la tradicional galeria amb un petit despatx per al galerista”. Per Agut, que en aquest cas es constitueix en portaveu de la galeria en lloc del propietari, Emili Álvarez, per remarcar la importància del treball en equip de la sala, explica que la dinàmica de la galeria s'articula a partir de “la producció i distribució de productes culturals”. “Creiem que l'error seria seguir amb el model antic d'exposar objectes per vendre'ls a una determinada burgesia”, afegeix Agut.

Amb aquesta filosofia participativa, l'Àngels Barcelona treballa en xarxa implicant els treballadors de la galeria, els artistes, els patrocinadors/mecenes/col·leccionistes i altres centres de producció si és necessari. “I tot això per construir un discurs estètic específic –afirma Agut–. Treballem amb projectes fortament conceptualitzats que tenen una relació estreta amb el debat sobre la representació. I tot això, trencant la idea de generació, ja que aquí tant exposa un veterà com Michael Snow com un artista jove com Daniela Ortiz.” Entre els projectes del centre hi ha mostrar al públic la documentació que la galeria ha anat generant al llarg de la seva història.