La indignació històrica dels catalans

Xavier Escura (1954) és llicenciat en geografia i història i autor i editor de diversos llibres, com ara els assajos Crònica dels càtars (1996), Càtars i trobadors (1998), Els mites de Muret i Montsegur (2003) i Per castells d'heretges (2006). També és autor del llibre il·lustrat Un passeig històric i artístic pel patrimoni monumental i arquitectònic santcugatenc (2007). Ara és el regidor de cultura de Sant Cugat del Vallès.

A La història indignada dels catalans no trobareu els indignats de la plaça de Catalunya del 15-M, sinó una anàlisi i una reflexió sobre els orígens i el desenvolupament de les raons nacionals i sobre els sentiments identitaris dels catalans. Però no es tracta d'una compilació de greuges, sinó d'un assaig ben estructurat sobre el desencaix de la relació històrica de Catalunya i Espanya. Escura s'immergeix per presentar la seva tesi en l'evolució dels pobles peninsulars des d'Astúries, Lleó i Castellà, Portugal i Galícia passant pel País Basc i el Regne de Navarra fins a l'hegemonia de Barcelona i la corona catalanoaragonesa. S'endinsa en les diferències i rivalitats entre castellans i catalans a través del temps, l'edat mitjana, l'edat moderna i la contemporània.

L'autor analitza el fet històric del perquè Catalunya va esdevenir principat i no regne, i ens aclareix que s'ha creat una confusió sobre el terme principat, que no vol dir títol d'una primogenitura sinó que és el sinònim de país lliure o sobirà procedent del llatí prínceps. Aragó, Mallorca i València, en canvi, són conquestes i, per tant, regnes: “Catalunya no va sorgir d'una conquesta, sinó d'un procés d'independència dels seus antics comtats, que, de forma lliure i pactada, van reconèixer tots com a primer (príncep) però entre iguals el de Barcelona (primum inter pares), o sigui, el principal o principat entre tots ells.”

Escura també analitza els diversos nacionalismes, les seves teories, els seus sentiments i les seves maneres de fer. I respon a les tòpiques frases fetes sobre la mania dels espanyols als catalans o la poca o baixa autoestima dels catalans. A més, reflexiona sobre la situació del món global actual amb l'envestida dels mercats contra les nacions.