Retrat d'una societat conflictiva en transformació

“Al cap de vuit anys, l'única cosa que no ha canviat és el canal”, va dir Víctor Campoblanco al seu fill adolescent Jem en sortir de la presó. Així defineix l'autor l'escenari i els personatges de la història que vol explicar: una societat descompensada i conflictiva que s'ha anat estenent a Girona i Salt en l'última dècada a causa de la immigració massiva i de les màfies que s'han aprofitat dels nouvinguts.

Quan se surt d'una estada llarga a la presó no és un moment òptim per refer la vida d'un home amb un passat conflictiu, i menys encara si es troba amb un fill que s'havia cansat de viure en cases d'acollida, que tampoc té feina i que a més és un xic retardat. Víctor accepta l'única feina que troba: forçar a pagar el lloguer dels immigrants morosos. I el noi entra a treballar de jardiner municipal.

Però les coses es compliquen quan el protagonista descobreix que un seu company de cel·la que ha sortit abans de la presó li ha pres la identitat i ha viscut quatre anys al seu pis. Aquest impostor és assassinat el mateix dia que pare i fill obren casa seva per tornar-hi a viure. A partir d'aquest moment, s'inicia una espiral de malentesos, persecucions delictives i controls policials que coincidiran amb els conflictes migratoris que es viuen a Salt i amb l'afegit d'unes eleccions en què es presenta un partit d'extrema dreta, que arribarà a l'Ajuntament.

Aquest entramat conflictiu permet a Xevi Sala recrear la vida subterrània d'uns barris marginals amb la meitat de gent sense feina i unes màfies ben establertes que controlen el tràfic de drogues i la prostitució amb complicitat amb alguns empresaris autòctons. També ressalta els esforços policials sense gaire èxit per estirar tants fils delictius i treure'n l'entrellat. Alhora, recrearà la tasca fallida per contrarestar l'amenaça feixista que viu el poble de Salt. I també es farà ressò de la tasca social d'institucions que lluiten sense fer escarafalls per integrar una població forana que a les escoles arriba al 70% de l'alumnat.

Xevi Sala, que a més d'escriptor és director adjunt d'aquest diari a Girona, ha bastit una novel·la ben narrada i ben descrita que es llegeix amb facilitat gràcies a un entramat engrescador i a uns personatges peculiars, a més d'uns canvis de ritme convincents. Tot amanit amb una bona dosi de sang i fetge. Uns actius que generen una atmosfera atractiva i convincent.

No és una novel·la negra, com defensa l'autor, sinó una narració que s'enfonsa a les clavegueres d'una societat podrida per la cobdícia, l'enveja, el ressentiment i l'odi racial. S'hi troben morts i venjances per trets de les pistoles del diner i del poder subversiu, però també destil·la olors d'esperança en la voluntat de tantes tasques de regeneració moral que es fan i que no reben recompenses de cap mena. Un retrat ben oportú.