cinema
carina filella
Jesús Monllaó, a punt per a l'estrena
Després de recollir premis a dojo amb els seus curts, el director de cinema tarragoní estrenarà a finals de maig el seu primer llargmetratge, ‘Fill de Caín', amb Julio Manrique, José Coronado i Maria Molins. El film, rodat principalment a Tarragona, ha tingut un pressupost de 2 milions d'euros
Des que va rodar el seu primer curtmetratge, La mirada obliqua (finalista als premis Goya), l'any 2000, que esperava el moment de poder estrenar el seu primer llargmetratge. El director de cinema tarragoní Jesús Monllaó ha hagut d'esperar dotze anys per poder fer realitat la seva opera prima per a la pantalla gran, però ara ja està tot a punt perquè la seva pel·lícula, Fill de Caín, s'estreni, a finals de maig, a les pantalles de tot el món, amb l'ajuda de la productora Life & Pictures, amb distribució de Filmax Internacional i amb un pressupost de 2 milions d'euros. “La sensació que tinc ara està entre la satisfacció d'haver-la acabat i la impressió d'haver-me deixat un tros de vida pel camí. Però què és la vida si no camí...?”, qüestiona Monllaó.
El film, que s'ha enregistrat en català i en castellà, es basa en la novel·la Querido Caín, d'Ignacio Garcia-Valiño. La història se centra en la relació entre un adolescent amb problemes de conducta, Nico, i el seu psicoterapeuta. El jove actor David Solans encarna el paper protagonista, el d'un adolescent de caràcter peculiar, un pèl antisocial, d'intel·ligència excepcional i una única obsessió: els escacs. El jove manté una relació tensa amb el seu pare, un executiu d'èxit a qui sembla que només li importa el benestar de la seva família i que, preocupat per l'estranya actitud del seu fill, decideix contractar un psicòleg infantil. José Coronado, en el paper de pare, i Julio Manrique, en el del psicoanalista, encapçalen un repartiment d'actors en què també destaquen Maria Molins i la tarragonina Mercè Rovira. En la pel·lícula també hi intervé una jove actriu reusenca, Abril Garcia, de 12 anys.
Jesús Monllaó diu que el film es pot qualificar de thriller dramàtic: “Un thriller ben trenat que proposa a l'espectador un obscur viatge a l'èpica íntima dels conflictes familiars i el drama de veure el risc de desintegració d'una família que no pot escapar de les misèries que la contaminen. I tot amb un punt d'angoixa i trepidació”, explica el director.
Escenari de rodatge
Monllaó i el seu equip han decidit allunyar-se de la centralitat de Barcelona i reivindiquen Tarragona com a escenari de rodatge: “Un magnífic plató cinematogràfic gràcies al seu clima, la llum i els decorats, que la fan ideal per fer-hi cine”, diu el director, que hi afegeix: “Crec que Tarragona necessita projectes singulars com Fill de Caín per volar extramurs de tant en tant. Hem rodat a Reus, Cambrils, Montbrió, Tarragona, La Móra-Tamarit, Cala Romana, el Catllar... Si no cosim el territori i fem pinya, no tindrem ni una oportunitat com a comunitat.” Monllaó pensa que l'èxit de la pel·lícula pot ser un bon revulsiu per a la cultura tarragonina. Però també vol fer un crit d'alerta: “Em mou l'instint de cridar l'atenció sobre la desatenció que patim com a territori en massa aspectes. Si amb la pel·lícula rebem atenció, la capitalitzarem cap al territori sempre que puguem, territori sense el qual jo no hauria tingut cap possibilitat de fer cine.”
L'Ajuntament de Tarragona, que ha aportat 150.000 euros per al finançament de la pel·lícula, està preparant l'acte d'estrena a la ciutat: “L'Ajuntament de Tarragona des d'un inici ha donat suport a aquest projecte i hem tingut sempre clar l'aposta i el nostre suport als creadors de casa nostra, entre els quals destaquen primeres figures com Jesús Monllaó dins el panorama cultural del país”, comenta la regidora de Cultura, Carme Crespo, que indica que en els darrers mesos el consistori ha col·laborat amb altres projectes cinematogràfics, com són Crossing limits i Sonata per a violoncel, de les tarragonines Andrea Eidenhamer i Anna Maria Bofarull, respectivament.
Jesús Monllaó ha hagut de suar per tirar endavant el seu primer llargmetratge, amb 2 milions d'euros de pressupost i un equip professional al darrere, i enmig d'una crisi econòmica que no ha posat les coses fàcils. Ara està content per la feina feta i perquè, ara sí, la pel·lícula està a punt d'estrenar-se, tot i que sense cap data concreta: “Fer una pel·lícula és com flotar en un tronc enmig d'un oceà. Sures, però no saps mai a quina platja aniràs a parar. Si tot va bé i no hi ha tempesta, estrenarem a finals de maig”, explica, cofoi, el director, esperançat que el film tingui una bona acollida entre el públic.
