Hermafrodita «mon amour»

Les aberracions (o jocs) de la natura sempre van embolicats amb una aura de misteri que ha proporcionat un pou d'inspiració per als creadors. Frankenstein, L'Home Elefant, Orlando... Són mites que condueixen l'home per viaranys inquietants on pot trobar de tot menys la seguretat reconfortant de la raó. Seduït pel cas real d'un home-dona, el Cavaller d'Éon, un espia francès de Lluís XVI, el director d'escena Robert Lepage va respondre a la invitació de treballar plegats que li va fer la ballarina Sylvie Guillem amb un projecte sobre la seva vida. A banda del tema del seu gènere, que travessa tota l'obra, el personatge d'Éon planteja també l'inconformisme de limitar-se als rols que la societat espera de cada sexe. Amb una suggestiva posada en escena que barreja elements heterogenis –alguns procedents del kabuki japonès i d'altres d'estètica barroca–, tres personatges (Guillem, Maliphant i el mateix Lepage) reviuen diferents episodis de la vida del cavaller, des de la seva peripècia en terres russes, on el van enviar a fer d'espia, fins a la seva vellesa a Anglaterra, en què va fer espectacles de lluita per poder sobreviure. El muntatge, marcadament teatral (Sylvie Guillem gairebé no balla, per desgràcia dels seus seguidors), proposa moments de gran bellesa plàstica, com ara quan Éon (Guillem) cau del cavall i descobreixen que és una dona, i quan Guillem explica el mite de la mitja taronja que recull Plató a El banquet, en quimono i amb Maliphant que fa de l'altra meitat.