art
mercè miralles
L'art, per obra i gràcia d'Enric Casasses
L'exposició ‘Qui'sigut' mostra al públic, per primer cop, una tria de les llibretes d'Enric Casasses. Manuscrits d'obres editades i llibretes que són dietari. Per la seva plasticitat surten de les prestatgeries i s'exposen, com a art, al Museu de Pintura de Sant Pol de Mar
Casasses té una triple dimensió, com artista plàstic, com a poeta i com a rapsode. Totes tres es posen en evidència a Qui'sigut, una exposició que es pot veure al Museu de Pintura de Sant Pol de Mar fins al 28 d'abril. Dibuixos, poemes objecte i desenes de llibretes repartides per tota una sala. Llibretes escrites, pintades, amb retalls fent un collage... Algunes són manuscrits d'obres. D'altres, una barreja de dietari personal i de viatges. Els fulls tenen volum. Colors vibrants. I qui diu dibuixos i textos, diu culleres. Casasses les col·lecciona de totes les procedències. També són bon material per fer-ne poemes objecte. El centre de l'exposició l'ocupen, un full darrere l'altre, fent un encaix perfecte, el text i dibuixos originals de La cosa aquella. No hi falta ni una pàgina, també, les que el poeta va voler que estiguessin en blanc i el full on estan escrites les indicacions per a la impremta.
Els Amics de les Arts han organitzat aquesta mostra única, ja que presenta peces no pensades per ser exposades al públic. El catàleg també és únic: una edició facsímil de Tannoiic amandul ejantaixí. És un dels jocs lingüístics de Casasses. Per a la resta de mortals, el títol seria: Tan noi i camadulejant així. És una obra feta el 2010, amb 28 pàgines manuscrites amb tinta xinesa sobre paper reciclat mecanoscrit. Se n'han editat 200 exemplars. “Un dia, / de vespre, / de sobte/ els bojos / dominen / i el gran / transfor-/ mador/ que hi ha en-/ terrat a / la plaça / s'escalfa / molt més / del compte, / el cel / nocturn/ es fa / de vidre/ i els rats / penats/ s'hi estrellen”. Cristina Pastó és vocal de l'entitat organitzadora: “Tot aquest material és molt interessant! Hem fet el descobriment per treure a la llum tota aquesta part plàstica que, en principi, ell, l'Enric Casasses, no l'ha vist mai com un material per ser mostrat. El que contemplem és tal com ell treballa. Podem veure, per exemple, el manuscrit de l'obra que el va donar a conèixer, La cosa aquella. Està exposat tal com ell el va fer! És una obra d'una plàstica excepcional. Està fet a plomí, com d'un pintor. Volíem que fos la peça central i ha encaixat a la perfecció a les tres parets principals del museu. Un poema directe, viu, i amb tots els detalls dels dibuixos. Quan descobreixes això...”, ens assenyala... S'hi llegeix: “Índex: La Cosa Aquesta conté (fa temps i encara hi ha coses que no m'hi agraden) il·lustracions i noves rimades en barceloní de principis de moral i altres maneres de passar l'estona escrites a ratxes entre la primavera del mil nou-cents setanta i tants i la paret ¿a quina calaixera he endreçat el paradís? ¿A quina calaixera m'he ficat? I les instruccions que no cal seguir per sentir-ne la veu: guanyar-te la vida i procurar que te la paguin...” El visitant va llegint l'obra exposada. De fons, Sant Pol hi posa el bo i millor que té, la cadència de les onades que trenquen a la platja, i les campanes de l'església, que retornen al present a cada toc.
Rastre d'una vida itinerant
Els Amics de les Arts van tenir coneixement de les llibretes i van visitar el creador a casa seva. “Ens va ensenyar tot el que tenia i a partir del que va anar triant s'ha muntat. Hi ha peces molt lligades als seus viatges, ja que ha estat fent una vida bastant itinerant.” Hi ha, per exemple, la llibreta-manuscrit d'UH: “És una obra molt directa, que va escriure a Berlín... Duia la llibreta a sobre i anava escrivint. I després va esdevenir un llibre...” I qui diu UH, diu DO'M o T'hi sé. El dia de “llibretes obertes”, el 17 de març, Casasses traurà les llibretes a l'exposició i les explicarà amb detall. Les dues cites programades amb Casasses, demà, i el dia 17, són una gran oportunitat per veure'l a ell en directe i per gaudir tranquil·lament de l'exposició, mirant, i llegint la seva llengua, viva, parlada. Parlada: les seves elisions en són un exemple. Com es veu al títol de l'exposició, escollit per l'autor: Qui'sigut. La música de la llengua oral.
El Museu de Pintura, a peu de mar, és petit per les dimensions i gran per l'oferta, concretada en 4 exposicions a l'any. A part de portar autors com Guinovart (2001) i establir relacions de complicitat amb altres centres, com el Museu de Valls en el cas de Parelles (2010), sempre fa l'esforç d'apostar pel fons propi. Cristina Pastó continua: “El museu presenta treballs molt heterogenis: pintura local, pintura històrica de Sant Pol, artistes nous, fotografia, si s'escau...” El Museu de Pintura és un punt d'ignició cultural al Maresme.