Gironell guanya Messi

Des de la publicació d'El pont dels jueus (2007), aquest senyor viu còmodament instal·lat en els primers llocs de les llistes de vendes de narrativa de ficció a Catalunya. Si a més de les vendes existís una classificació que quantifiqués el nombre de presentacions, xerrades i contactes directes amb els lectors, gosaria dir que Martí Gironell seria el número u amb distància. El de Besalú batalla a peu de carrer cada exemplar que ven, i es nota que disfruta del contacte directe amb els lectors, distès, pròxim, familiar, com es va poder comprovar abans-d'ahir al vespre en el segon dels dimarts literaris de l'hotel España, organitzat en col·laboració d'Onda Cero i aquest diari.

Amb Jordi Llavina com a mestre de cerimònies i contrapunt dialèctic d'un Gironell amb qui manté una sintonia que ve de la seva col·laboració en el programa El pont de les formigues a Catalunya Ràdio, la trentena de persones que eren presents a la vetllada van poder conèixer de primera mà algunes de les interioritats del procés creatiu del novel·lista, centrat específicament en el seu treball més recent, L'últim abat, amanides amb un llenguatge planer, un humor blanc i una empatia amb l'audiència a l'abast de pocs comunicadors.

Tot plegat en un marc tan oportú com és l'impactant menjador de les sirenes del fastuós hotel barceloní, decorat per Ramon Casas, curiosa coincidència: el mateix pintor la família del qual va estiuejar i reconstruir a principis de segle passat part del monestir de Sant Benet de Bages, que no només és l'escenari de la novel·la de Gironell, sinó que en les antigues estances de la família Casas és on l'autor ha viscut intermitentment durant onze mesos per amarar-se de l'entorn.

Els lectors devots i els que encara no ho són però van voler conèixer de prop el Doctor Jeckyll-presentador de TV3 i el Mr. Hyde-novel·lista (com ell mateix es va definir, irònicament) van tenir l'oportunitat de comprovar que el garrotxí és un treballador nat, que disfressa d'aparent anarquia un minuciós procés de documentació i una intensa roda d'entrevistes prèvies a experts en aspectes tan diversos com el conreu de la vinya el segle XVII, la construcció de barraques de vinya o els ungüents sexuals antics, un compendi de coneixements que conformen el to didàctic que expandeix Gironell en la seva obra. Un dimarts literari amè, nodrit per la cuina del grup Martin Berasategui i regat pel celler Jané Ventura, ideal perquè els assistents no recordessin que durant el parell d'hores d'aquella tertúlia literària s'estava jugant a la mateixa ciutat un oblidable partit de copa del Rei que va acabar tan malament com l'abat que protagonitza la novel·la.