La vida després de Palau i Fabre

Ha fet cinc anys de la mort de Josep Palau i Fabre: “La fundació, en aquests cinc anys, s'ha consolidat.” Parla Pere Almeda, director de la Fundació Palau, a Caldes d'Estrac. “La mort del fundador és un moment difícil, perquè és un punt d'inflexió. S'ha aguantat, d'una banda, i no solament això, sinó que s'han fet projectes importants.” En aquest sentit, el de la feina feta, o en procés, es pot citar la catalogació de l'arxiu de Palau i Fabre. Per exemple, les cartes, els articles... És una tasca exhaustiva que no ha acabat. “Tenim un arxiu de primer ordre! Permet fer un repàs de la cultura al segle XX.” Queda reflectida la relació de Palau i Fabre amb personalitats de tot ordre. Cal incidir especialment en la relació entre Picasso i Palau. En aquest temps ha vist la llum el quart volum de la gran biografia sobre Picasso, en aquest cas el període que va de 1927 a 1939: Del Minotaure al Guernica. Es va publicar l'any passat. Palau ja l'havia treballat, restava per fer l'edició. Una nova fita de Palau i Fabre en l'univers picassià, en aquest cas de manera pòstuma. Mai no s'insistirà prou en l'aportació de Palau en la recerca sobre el pintor. “Palau i Fabre reescriu l'univers de Picasso.” No li falta una coma de rigor científic, però conté l'afegit de la intuïció, tan valuosa. “Entra a la psique de Picasso, però no per detenir-se en l'anècdota, sinó per interpretar-lo, sense fantasiejar. No entra en l'anècdota escabrosa, no en fa un sainet. Va saber delimitar-ho molt.” A Picasso, Palau hi descobreix “les virtuts del geni creador. Gairebé en parla com d'un déu. Se sentia identificat amb la seva voluntat d'abraçar tants àmbits”. “Volem ser un dels centres picassians més importants del país i de l'entorn. Si es vol saber més de Picasso, s'ha de venir a la fundació.” En aquest sentit, s'estan explorant moltes possibilitats. Per exemple, la creació d'una línia de beques o d'una càtedra, en col·laboració amb el món universitari. Ja hi ha col·laboració, i pot ser més estreta, amb el Museu Picasso de Barcelona. A la fundació veuen molt clara una aportació concreta: la reivindicació que fa Palau i Fabre del període que Picasso passa a Barcelona: una època de maduració com a artista que li permet fer el salt a París.