Els altres horitzons de Ralph Bernabei

Quan algú pregunta a Ralph Bernabei què fa a Colera, tan lluny de Barcelona, de la metròpoli i els seus centres de decisió, ell contesta que a Barcelona no se li ha perdut res i que, ben situat logísticament a dos passos de la frontera, prefereix donar l'esquena a la capital catalana i mirar des de Colera la resta del món, per projectar-se cap a Europa, cap a Nova York, la seva ciutat natal, i últimament també cap al Japó, on el seu treball ha tingut una molt bona entrada, potser per profundes connexions filosòfiques i espirituals amb la cultura nipona. Tot això ho explica Ralph Bernabei, torrencialment, des del pati d'Horizon, la galeria que dirigeix a Colera amb la seva inseparable Silvy, a pocs metres d'un hort on creixen els tomàquets. Fins a final de juliol, Bernabei exposa a Horizon el seu treball recent, una sèrie d'obres en què la pintura ha adoptat la tridimensionalitat: el llenç pintat ha embolicat l'objecte i, d'aquesta manera, els traços fets prèviament sobre les dues dimensions s'han ajustat a una nova forma i han donat resultats sorprenents fins i tot per a l'artista, que no pot preveure què passarà al final de tot aquest procés. Com a creador, Bernabei no vol perdre aquesta capacitat de sorprendre's cada dia en el procés d'una feina que no vol ser mai rutinària. Bernabei necessita alimentar contínuament les seves ànsies de creació, de reflexió, de coneixement. Per això, des de Colera i en interconnexions permanents amb altres ments obertes de la resta del planeta, planifica també publicacions com ara la revista anual d'art i filosofia Outer Horizons. I tot ho fa a un ritme pausat però segur, heretat potser dels seus ancestres italians als quals ha retornat d'alguna manera amb la seva aposta per viure i crear a Colera, mirant al Mediterrani i al món des d'un racó de la Costa Brava. Fins al 30 de juliol mostra les seves obres a Horizon, on a l'agost exposarà Àlex Nogué.