Sense cultura

DE. CARA. A. LA. GALERIA

montse frisach

Soterrani ple d'art

La galeria Alonso Vidal aposta per pintura i fotografia de valors consolidats i nous talents

Gairebé quan encara era un adolescent Alonso Vidal es va comprar la seva primera obra d'art pagant a terminis a la galeria Eude. Des d'aleshores la seva vida ha estat marcada pel seu amor a l'art. Primer va treballar durant tres anys a la veterana galeria René Metras per passar després a la galeria Berini, just en el moment en què semblava que el barri del Born havia de convertir-se en el nou eix cultural i artístic de Barcelona. La seva experiència a la galeria de Toni Berini va ser fonamental per crear-se una consistent cartera de clients. “Quan la Berini va tancar el 2003, vaig decidir agafar-me un any sabàtic i vaig dedicar-me a viatjar. A Londres vaig veure galeries en basements, en soterranis, que em fascinaven.”

Quan Vidal va tornar a Barcelona va voler treballar en una altra galeria però es va adonar que el que li venia de gust de veritat era muntar-ne una de pròpia. Parlem del 2004 i els preus dels lloguers dels locals estaven pels aires, però algú el va avisar que estava lliure un magnífic soterrani en un edifici del cèntric carrer Fontanella a un preu més assequible. I així va néixer la galeria Alonso Vidal, precisament amb un estil molt londinenc, en un soterrani. Va inaugurar amb una mostra de Sara Huete, que encara és una de les artistes insígnia de la galeria.

El local, que havia estat un magatzem tèxtil i que amaga darrere un sostre fals un fantàstic sostre de volta catalana, està força amagat, malgrat la seva centralitat, però per a Alonso Vidal, això és un avantatge. “La gent a qui li interessa venir, ve. És cert, no tinc passavolants, però he estat a Consell de Cent i al Born, i no és que pugui dir que passi gaire cosa amb els passavolants.”

Amb molt poca infraestructura i dedicant-s'hi al cent per cent, Alonso Vidal ha creat una galeria amb una línia molt clara que exposa obres de pintura, escultura i fotografia que expliquin històries, i amb preus que van dels 500 als 3.000 euros. Vidal també ha apostat pel descobriment de nous talents. Un dels camins per fer interessants troballes han estat el premis d'arts visuals de la fundació Arena, que ell ha impulsat i que exposa cada any a la galeria.

Per a Vidal, el galerista ha de ser un home pacient perquè està convençut que “cada obra d'art té el seu col·leccionista, i sempre arriba el moment”. Assegura que pensa resistir la crisi i confia que en les noves tecnologies puguin ajudar-lo. “Venc molt per internet. Però encara crec en l'ofici del galerista tradicional.”

Aposta
Alonso Vidal té molt clar que mai no exposarà l'obra d'un artista que no li agradi. “Si l'obra no em diu res, no la vull. La meva feina no és llogar la sala. No podria estar aquí tot el dia envoltat d'una obra que no em diu res.”

“Un poble sense cultura no és res”

Miró o Picasso?

Picasso.

Un segle de la història de l'art?

El segle XIX.

Un poeta?

Federico García Lorca.

Un músic?

Mozart.

L'obra d'art més estimada?

‘El crit', de Munch.

Una peça que mai no es vendria?

El retrat que em va fer el fotògraf Humberto Rivas.

Una ciutat que representa l'art?

Londres.

L'art ha d'estar subvencionat?

Sí, la cultura ha d'estar subvencionada perquè un poble sense cultura no és res.

Per què la gent ha de comprar art?

Per tenir a casa inspiracions fantàstiques.

Com seria el món sense art?

Una merda.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.